25/12/2009 L’EXPANSIÓ D’UNA ICONA CATALANA|EL FENOMEN
- • La seva emancipació del pessebre augmenta la fama internacional del personatge
- • Una firma familiar de l’Empordà exporta mil unitats a l’any a més de 30 països
RAFA JULVE
BARCELONA
«Oh, my God, they are shitting!» (¡Oh, Déu meu, estan cagant!). L’exclamació que llança una dona anglesa a les dotze del migdia en plena avinguda de la Catedral de Barcelona no és cap queixa per una conducta incívica. És una d’aquelles frases que encara ressonen per les fires nadalenques de Catalunya; tot i que cada vegada ho fan amb menys intensitat: any rere any, el caganer és més conegut a tot el món gràcies als milers de turistes –com aquesta dona anglesa que acaba comprant la reina Isabel II–,BARCELONA
però també a causa de l’impuls d’internet, els mitjans de comunicació estrangers i una nova estratègia comercial.
Mentre un grup de curiosos es moren de riure a l’observar els Obama, els Berlusconi, les Carla Bruni i els Messi de la seva parada, Sergi Alós, un dels responsables de Caganer.com, comenta que la incorporació de personatges internacionals ha contribuït enormement a convertir el caganer en un dels «símbols de Catalunya» més exportats (la seva empresa els ha venut a més de 30 països). «El caganer tradicional segueix tenint molta tirada. A la gent de fora, quan els expliques que aquestes figures representen la fertilització de la terra i que es regalen per desitjar bons auguris per a l’any que ve, els fa molta gràcia. No obstant –reconeix–, quan veuen un polític del seu país [en posició fecal] encara els crida molt més l’atenció».
BUSH, UN ÈXIT / Maribel Sánchez i Josep Martínez, propietaris de la Terrisseria de Caldes de Montbui, han confirmat la mateixa teoria amb els turistes que visiten aquesta població del Vallès Oriental seduïts per les seves aigües termals. «La figura de George Bush cagant els agrada molt», afirma Maribel, que apunta un altre factor que ha fomentat l’eclosió d’aquest fenomen escatològic: «El caganer s’ha independitzat del pessebre i s’ha convertit en una peça de col·leccionista, cosa que ha incrementat en gran mesura el nombre d’aficionats».
Alguns distribuïdors no estan disposats a perdre’s part d’aquest filó comercial i han col·locat a les parades de venda cartells amb l’explicació de l’origen del caganer per informar-ne els despistats, com la dona anglesa de l’avinguda de la Catedral, el marit de la qual sí que té algunes nocions gràcies a l’explicació proporcionada per un matrimoni autòcton. Fins i tot hi ha qui distribueix díptics en 14 idiomes, com Caganer.com, que també fa uns quants anys que explota les possibilitats comercials d’internet.
A la web que dóna nom a aquesta empresa familiar de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) s’ofereix la possibilitat d’enviar un caganer per correu postal a qualsevol part del planeta. El 2005 se’n van distribuir només 78, però el 2008 la xifra ja va arribar als 1.011. Aquest any, el 17 de desembre, Caganer.com ja havia exportat, després de rebre els encàrrecs on line, 854 figures. Si traiem les 338 d’Espanya i Catalunya, la resta estan decorant prestatgeries dels Estats Units (149), el Regne Unit (68), França (59)... I, encara que en menys quantitat, també han arribat a Tanzània, Kuwait, República Dominicana, Finlàndia, l’illa de Man...
«Diversos destinataris són catalans, però molts altres són persones que van venir per estudis, feina o turisme a Catalunya, els va agradar la idea i han decidit regalar-la demanant-la per internet. També hi ha qui les ha conegut sense venir aquí, pels mitjans de comunicació», afirma Alós.
OBJECTE DE CONSUM / Caganer.com, líder en el sector amb més de 35.000 unitats fabricades anualment, elabora totes les temporades el seu particular Caganòmetre: aquest any, els més venuts han estat Guardiola, Obama, Messi i Zapatero. Personatges d’actualitat que confirmen l’anàlisi efectuada tant per Joan Lliteras, president de l’Associació d’Amics del Caganer, com per Mikel Alsina, coordinador del Butlletí caganòfil i també membre d’aquesta entitat: «El caganer s’ha convertit en un objecte de consum en què actualment tenen cabuda tota mena de caricatures». ¿Tota mena? «En la nostra organització respectem la llibertat de comercialització, però això no vol dir que els socis haguem de comprar tot el que surt o que tots defensem totes les figures».
I no deu ser perquè en tinguin poques. L’italià Giampaolo Tonini, un dels afiliats més recents, va conèixer aquesta tradició «fa dos anys a Santa Cruz de Tenerife». Des d’aleshores, quan potser també se li va escapar una exclamació al més pur estil Oh, Dio!, ja acumula 265 caganers, segons diu des de Venècia, on preveu organitzar una exposició en una galeria quan en tingui alguns més.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=673268&idseccio_PK=1021&h=091225
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada