Catalanitat de La Celestina

Catalanitat de La Celestina és la tesi que defensa Jordi Bilbeny per la que La Celestina, obra pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valencià desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui coneixem és la traducció al castellà feta per la censura de l'època^{[cal citació]} que feu desaparèixer l'original català. S'oposa així a la teoria acceptada per la historiografia actual que atribueix al batxiller Fernando de Rojas la quasi totalitat de l'autoria, i segueix la línia de les seves tesis de la catalanitat del Quixot i del Lazarillo de Tormes. La tesi es fonamenta en estudis anteriors d'acadèmics i aficionats sense reconeixement acadèmic.


Llegir tot l'article a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalanitat_de_La_Celestina


Comentari: Malgrat que no hi ha proves concloents, sí que hi ha dades que clarament fan sospitar, més enllà de les catalanades i les dificultats perquè es vegin 'navíos' des d'un terrat de Salamanca o Toledo. Em semblen interessants aquestes dues argumentacions:

• José Guillermo García Valdecasas, Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya i actual rector de la mateixa, és qui al llibre La ocultación de la Celestina (2000)^[3] defensà per primer cop que tant l'autoria de l'obra com l'escenari de l'acció s'han de buscar a la Corona d'Aragó del segle XV. Seguint les traces^[4] d'aquells elements relacionats amb la vida jurídica, les institucions i les lleis, arribava a la conclusió que els fets narrats a l'obra "havien de passar en alguna gran ciutat de la corona d'Aragó" i que els tres "cimenterios" (de jueus, cristians i moros) on anava a robar la Celestina no podien existir ni a Salamanca, ni a Toledo, ni a Sevilla, ja que Castella havia proscrit l'estada de musulmans en els seus dominis, mentre que, per exemple, a València era normal trobar-n'hi durant tot el segle XV. Mentre que García Valdecasas dubta entre València i Saragossa com a l'ubicació original de la novel·la, en Bilbeny es decanta per València.
• L'editor Josep Maria Orteu, al pròleg del llibre La vida de Llàtzer de Tormos (2007)^[7], ha assenyalat dues còpies d'un llibre ^[8] d'en Joan Lluís Vives (edicions de 1531 i 1785), on Vives diu explícitament que l'autor de La Celestina la va escriure en la "nostra llengua": "In quo sapientior fuit qui nostra lingua scripsit Celestinam tragicomaediam" (vegeu thumbs). La llengua d'en Vives (la família del qual fou perseguida la Inquisició) seria, segons l'Orteu, únicament el català, i quan no va poder escriure en aquesta llengua, abans de fer-ho en la castellana optaria per escriure en llatí, també segons l'Orteu. A l'edició en castellà de 1948 d'aquestes mateixes obres^[9] de Joan Lluís Vives , es traduí "nostra lingua" per "vulgar castellano".
• García Valdecasas presentà dos documents dels segles XVII iXVIII en què es diu que l'autor era "aragonès" i que per algun motiu era "encobert" (vegeu thumbs). Als llibres La agudeza y Arte de Ingenio ^[10] de Lorenzo Gracián (de 1669 i 1757) hi diu textualment "y el encubierto Aragonès en su ingeniosíssima tragicomedia de Calixto y Melibea". Per en Bilbeny, el terme "aragonès" denomina un membre de la Corona d'Aragó, ja que afirma que hi havia una tradició d'anomenar-ne així els súbdits
• Per últim, una edició anglesa de La Celestina del XVIII esmentaria València com la ciutat on viuen els protagonistes, segons en Bilbeny.