Triple discriminació: dona de classe baixa i nació oprimida

Maria Mercè Marçal descrivia una triple discriminació, pel fet de ser dona, pobre i catalana. I ho feia amb uns versos que han marcat la seva poesia i el seu pensament. Els extraiem de la viquipèdia:

El seu primer llibre de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976)^[2] prologat per Joan Brossa amb una esplèndida sextina, inclou el poema Divisa, que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme:

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Aquests versos van esdevenir molt coneguts i gairebé bandera del moviment feminista d'esquerres a Catalunya, que ha patrimonialitat l'autora fins al punt de relativitzar-la com a escriptora de primer ordre en termes absoluts.