Sense compassió al món anglòfon

24/4/2010 LES REACCIONS INTERNACIONALS A LA MORT DE SAMARANCH
• A Anglaterra destaquen la seva militància franquista
• A EUA i Austràlia aprofundeixen en els casos de corrupció

Aclamat 8 Samaranch saluda davant de Jacques Rogge a Barcelona, en ocasió del 10è aniversari dels Jocs Olímpics de 1992. Foto: AP / CÉSAR RANGEL

MÉS INFORMACIÓ

• Pequín i Moscou ploren un dels seus

BEGOÑA ARCE / LONDRES
IDOYA NOAIN / NOVA YORK

On menys amics tenia en vida és on menys n’ha trobat a la mort. La premsa anglòfona no ha passat per alt l’oportunitat de passar comptes amb Juan Antonio Samaranch, una figura que representava, en bona part, el contrapoder que va apartar el lobby anglosaxó dels centres de poder que havia detingut fins que el dirigent barceloní va arribar a la presidència del COI.
El més contundent, sens dubte, va ser el Times anglès, que va rescatar a la seva web una foto de Samaranch fent la salutació feixista el 1974 en el 38è aniversari de l’alçament. «Va ser partidari dels feixistes espanyols que van lluitar pel general Franco» i «va fer els ulls grossos respecte al consum de drogues dels atletes», resumia. «Va presidir la transformació del destí dels Jocs i la mort dels seus ideals», va rubricar Matthew Syed.
Un altre diari britànic, el Financial Times, també remenava el seu passat. «Va ser l’últim d’una generació de polítics feixistes europeus que va estar actiu en la vida pública». Per la seva banda, The Guardian reconeixia: «Va elevar el nivell del moviment olímpic a un grau gairebé estatal i va desenvolupar un nivell de comercialisme que va fer rica l’organització, però al preu de perdre la seva independència i fer-lo més vulnerable a la corrupció».
Tampoc es va quedar enrere el diari australià The Advertiser amb el titular següent: «Les cicatrius de Samaranch. Drogues i escàndols van ennuvolar el seu regnat». «A part de treballar amb el general Franco durant un dels règims més sanguinaris i corruptes, Samaranch va estar constantment vinculat a l’escàndol», va sentenciar des de Melbourne Leo Shlink, que va aprofundir en els casos de corrupció del COI.
Difícil equilibri
Així com les cinc anelles olímpiques s’entrecreuen en un perfecte equilibri, els Estats Units han fet jocs malabars en els seus obituaris de Samaranch. El Miami Herald posava en un costat de la balança la seva condició de «salvador» de l’olimpisme i a l’altra l’acusava d’haver-lo «tacat». «Samaranch serà recordat per l’escàndol que va envoltar els Jocs a Salt Lake City», titulava un diari de Salt Lake.
The New York Times, finalment, el definia com «un intel·ligent diplomàtic o jutge qüestionable de personalitats que va permetre que hi hagués massa membres del COI èticament qüestionables».


Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=707537&idseccio_PK=1011&h=100424


Vanguardia: Funeral prácticamente de Estado para despedir a Juan Antonio Samaranch