La política practicada majoritàriament des de Catalunya, d'ençà de la Transició, de consolidació de l'autogovern –allò que vostè en diu el projecte Espriu - Vicens Vives, basat en el diàleg i la transacció constant, que altres en diuen la política del peix al cove– sembla que ara té el pas barrat. Creu que es pot recuperar?
He de precisar que la proposta que de vegades n'he dit Espriu - Vicens Vives anava més enllà de la política del peix al cove. Més enllà del dia a dia, dels guanys parcials i del maneig de la conjuntura. Comportava un acord sobre la idea d'Espanya i sobre el paper de Catalunya. I, de fet, era un compromís mutu, molt a fons. I comportava la garantia que Catalunya podria mantenir la seva identitat. I efectivament ara això està en crisi total.
I creu que es pot recuperar?
Això requeriria un canvi d'actitud espanyol que ara no sembla possible. Requeriria que com a mínim es fessin una pregunta: ¿realment per la història antiga i sobretot recent, per respecte a la realitat i els drets individuals i col·lectius, pel que Catalunya representa en ella mateixa i pel paper que hauria de jugar Espanya, la situació que s'ha creat durant aquests darrers anys és la que per eficàcia col·lectiva i per justícia correspon? Que algú s'ho preguntés, però no veig ningú que ho faci, ni individualment ni com a grup, ni en el camp polític, ni l'intel·lectual, ni el mediàtic. Quan faig aquesta pregunta a persones d'Espanya amb qui jo mateix havia col·laborat, ara callen i s'amaguen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada