Segons Anthony Rowley i Jean-Claude Ribaut, dos experts, estudiosos del tema, la obtenció del vi resultat d’una fermentació secundària aconseguida gràcies a un afegitó de sucre, que és conegut, arreu del món, amb el nom d’origen geogràfic de champagne (o xampany) va ésser possible gràcies a l’èxit d’una tècnica catalana. Aquesta tècnica és l’embotellament d’aquest vi escumós, o gasós, amb uns taps de suro d’alzina surera específics per aquest tipus de líquid. Aquests taps foren descoberts pels francesos productors de vi a Catalunya vers, diuen Rowley i Ribaut, l’any 1640. És a dir, en el moment en que el govern de la Generalitat de Catalunya, tot seguint les normes fixades en les Constitucions aprovades per les Corts catalanes i sancionades pel comte-rei de Catalunya-Aragó, decidí retirar el títol de comte de Barcelona al rei Felip IV, i fer comte de Barcelona el rei Lluís XIII de França. La vinguda d’un virrei francès, i de caps polítics i militars francesos, va ampliar les relacions entre Catalunya i França. En aquest moment es produí una important transferència tecnològica que feu possible la creació d’un producte nou : el xampany. Beguda, i aliment. La fabricació industrial tardaria un xic més de dos segles en produir-se, però, el prototipus ja estava fet, com a resultat de l’encontre entre dus cultures que, pel que fa al vi, es pot dir que eren, i son, dues cultures amb molts elements comuns, amb moltes zones de contacte. La incorporació del Principat de Catalunya al Regne de França no va durar gaire: 12 anys (1640-1652), però el xampany ja estava inventat.
Francesc Roca
Per a saber-ne més : A. Rowley i J.-C. Ribaut : Le vin, une histoire du goût. Paris, Gallimard, 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada