22/12/10 02:00 - barcelona - Eduard Fernández
Es calcula que prop de 30 milions de persones formen part, actualment, de la comunitat amaziga, la majoria dispersos per països del nord d'Àfrica
Amagada sota el mantell unificador de la religió islàmica, la comunitat amaziga ha restat oculta als ulls del món durant segles. Des de fa uns anys, però, el poble amazic, sovint conegut com a berber (del grec bàrbar), comença a despertar de nou, i reivindica una cultura i una història pròpies, que es van iniciar fa, com a mínim, més de 3.000 anys.
Els amazics són els pobladors originals de gran part del nord d'Àfrica ( la Tamazgha, en llengua amaziga), i la seva comunitat s'estenia de la costa atlàntica a la riba del Nil. El seu caràcter nòmada i l'arabització a partir del segle VII han contribuït a fer que la presència d'aquesta comunitat es trobi dispersa per tota la zona del Magrib. Es calcula que actualment es poden trobar 30 milions d'amazics repartits per països com Algèria, Tunísia, Líbia, Mauritània, Egipte i el Marroc.
Els amazics són els pobladors originals de gran part del nord d'Àfrica ( la Tamazgha, en llengua amaziga), i la seva comunitat s'estenia de la costa atlàntica a la riba del Nil. El seu caràcter nòmada i l'arabització a partir del segle VII han contribuït a fer que la presència d'aquesta comunitat es trobi dispersa per tota la zona del Magrib. Es calcula que actualment es poden trobar 30 milions d'amazics repartits per països com Algèria, Tunísia, Líbia, Mauritània, Egipte i el Marroc.
L'assimilació àrab
L'arribada de l'islam, i la seva llengua, l'àrab, als territoris amazics va causar un fort declivi de l'idioma i l'alfabet propi, el tifinagh. Aquesta arabització va provocar un arraconament del llenguatge propi, que va quedar relegat a l'àmbit familiar, i en va provocar una fragmentació en diversos dialectes, encara vigents a hores d'ara en moltes regions del nord d'Àfrica.
La dispersió de la cultura ha suposat un dels grans problemes a l'hora de reivindicar els drets dels amazics. Actualment, encara es creu que les xifres oficials d'aquesta comunitat al Magrib poden ser incorrectes, a causa de la falsificació de les estadístiques del govern o a la mateixa por d'aquesta comunitat a reconèixer el seu origen. Només Mali i Níger reconeixen la llengua amaziga com a oficial de la població tuareg en el cantó francès. El Marroc, país on es concentra el més gran nombre de parlants d'aquest idioma, ha mostrat durant els últims anys un tímid interès per protegir-lo, amb la creació el 2001 de l'Institut Reial de la Cultura Amaziga. A més, en llocs on es registra una majoria de població amazigòfona, s'ha permès l'ensenyament en el seu idioma. A Algèria, el segon país en població amaziga, es va crear el 1994, després d'anys de reivindicacions, l'Haut Comissariat à l'Amazighite (HCA), destinat a introduir la llengua en el sistema educatiu algerià. Malgrat tot, l'objectiu no s'ha complert i només alguns centres, i de manera opcional, imparteixen classes en llengua amaziga.
Tot plegat és fruit de les reivindicacions que ha dut a terme aquesta comunitat des de fa anys, arran de la presa de consciència en relació amb els seus drets. En aquest sentit, les protestes conegudes com la Primavera Amaziga del 1980 a la Cabília, a Algèria, suposen un punt important en la conscienciació de l'existència d'una cultura pròpia que s'ha de protegir davant la tendència unificadora de la majoria de governs de la regió del Magrib.
Tot i que el seu futur és incert, el restabliment de les aarxs, les assemblees locals amazigues a la regió de la Cabília, arran del buit de poder a la zona que va propiciar el govern del país, és una mostra més d'aquesta recuperació de tradicions de la comunitat.
La dispersió de la cultura ha suposat un dels grans problemes a l'hora de reivindicar els drets dels amazics. Actualment, encara es creu que les xifres oficials d'aquesta comunitat al Magrib poden ser incorrectes, a causa de la falsificació de les estadístiques del govern o a la mateixa por d'aquesta comunitat a reconèixer el seu origen. Només Mali i Níger reconeixen la llengua amaziga com a oficial de la població tuareg en el cantó francès. El Marroc, país on es concentra el més gran nombre de parlants d'aquest idioma, ha mostrat durant els últims anys un tímid interès per protegir-lo, amb la creació el 2001 de l'Institut Reial de la Cultura Amaziga. A més, en llocs on es registra una majoria de població amazigòfona, s'ha permès l'ensenyament en el seu idioma. A Algèria, el segon país en població amaziga, es va crear el 1994, després d'anys de reivindicacions, l'Haut Comissariat à l'Amazighite (HCA), destinat a introduir la llengua en el sistema educatiu algerià. Malgrat tot, l'objectiu no s'ha complert i només alguns centres, i de manera opcional, imparteixen classes en llengua amaziga.
Tot plegat és fruit de les reivindicacions que ha dut a terme aquesta comunitat des de fa anys, arran de la presa de consciència en relació amb els seus drets. En aquest sentit, les protestes conegudes com la Primavera Amaziga del 1980 a la Cabília, a Algèria, suposen un punt important en la conscienciació de l'existència d'una cultura pròpia que s'ha de protegir davant la tendència unificadora de la majoria de governs de la regió del Magrib.
Tot i que el seu futur és incert, el restabliment de les aarxs, les assemblees locals amazigues a la regió de la Cabília, arran del buit de poder a la zona que va propiciar el govern del país, és una mostra més d'aquesta recuperació de tradicions de la comunitat.
Els amazics al món, i a Catalunya
A hores d'avui, la immigració ha propiciat la creació d'associacions amazigues arreu del món, que fan més visible aquest moviment. A Catalunya hi viuen prop de 200.000 persones d'origen amazic, i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i el Departament d'Acció Social i Immigració de la Generalitat, juntament amb d'altres institucions com Òmnium Cultural, han promogut la creació de la Casa Amaziga. Aquest organisme, nascut el gener passat, és una manera més d'ajudar a protegir una cultura que ha passat inadvertida molt temps.
Publicat a
- Avui 22-12-2010 Pàgina 30
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada