La producció editorial realitzada als ‘escriptoris’ dels monestirs i de les catedrals de la Catalunya dels comtats dels Pirineus fou molt important: tant com la dels països d’Europa considerats més cultes. La suma de les herències grega i llatina, germànica (visigòtica) i jueva, més el contacte amb la cultura islàmica ho feren possible. El resultat fou unes biblioteques molt ben nodrides. Es conserven un xic més de 100 catàlegs o inventaris de llibres de diferents moments, entre el segle IX i el segle XII (considerats, sovint, uns ‘segles obscurs’). Catàlegs de deixes o llegats, o, directament, de biblioteques.
El càlcul que ha fet Anscari M. Mundó és el següent: es conserven uns 40 dels 250 llibres que hi havia en el catàleg de 1.047 de la biblioteca del Monestir de Ripoll. És a dir: un 16%. En total, d’aquell període es conserven (a Catalunya o a biblioteques i arxius d’Europa i d’Amèrica) uns 250 llibres sencers, i uns 1.000 fragments (fulls, fragments) d’uns altres 1.000 llibres. En total, fan 1.250.
Si aquesta xifra és, com en el cas paradigmàtic de Ripoll, un 16% del total, el volum total de llibres existents a la Catalunya del 1.200 fóra de més de 7.500. Donat que:
1) son llibres manuscrits,
2) que utilitzen com a suport de l’escriptura el costosíssim pergamí,
3) que el primer cens de població de Catalunya (de 1359) dona 468.000 habitants, que, en la seva immensa majoria eren illetrats, la xifra de 7.500 llibres és molt alta. Al darrera, i de cara al futur, hi ha una gran cultura.
Francesc Roca
Per a saber-ne més: Josep M. Figueres, ed. Grans moments de la història de Catalunya. Editorial Base, Barcelona, 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada