Les reflexions sobre la bandera dels Estats Units ens poden donar més d'un ensurt. Respira i relaxa't, perquè les conclusions són altament colpidores.
La primera bandera de la Confederació Americana, era l'any 1861.
Quan ens preguntem en quina bandera europea s'inspira la dels Estats Units d'Amèrica, només podem recórrer a cinc banderes, perquè eren llavors cinc els estats que havient tingut una relació predominant i directa amb el Nou Món. Per tant, quina bandera hauria inspirat la dels EUA? L'anglesa? No. La francesa, tampoc. La portuguesa? mai. La Castellana? Ni pensament. Totes aquestes banderes són molt diferents a l'americana i hi haurien calgut canvis estructurals massa profunds perquè arribessin a donar l'actual senyera ianqui. Les lleis de l'heràldica tampoc no ho haurien permès.
Llavors, ara que sabem per les meves recerques, i pels matisos que hi han afegit un gran tou d'investigadors, en àmbits molt diversos, que el nou continent va ser descobert, conquerit, evangelitzat i poblat per catalans i que els escuts i les banderes catalanes apareixen en multitud de planifesferis, mapamundis i cartes de navegació; en múltiples escuts, gravats, pintures, llibres, banderes (tant de naus com d'exèrcits), ara és més fàcil interpretar-ho: la bandera dels EUA només i únicament té la catalana com a rerefons. Barres vermelles idèntiques. Si, a més a més, mirem endarrera en el temps, veurem com aquestes barres es van reduint a cinc, quatre, tres i dues.
Hi ha escuts americans i banderes americanes que un calc de les catalanes, amb l'únic canvi de l'or per l'argent. I fins i tot, en alguns gravats del segle XVI, que relaten les primeres conquestes al Nou Món, encara hi podem trobar les tropes catalanes lluitant amb aquesta mateixa bandera amb pals de gules sobre argent.
L'Armand de Fluvià, quan li vaig suggerir la possibilitat que l'argent pogués simbolitzar la "república", va dir que no hi ha cap llei heràldica que ho demostri. I possiblement sigui cert. I dic possiblement, perquè l'heràldica, per bé que tendeix a donar una visió científica de l'art del blasó, no és una veritat categòrica, absoluta i inamovible.
Ara bé: és evident que si la catalana amb l'or era una bandera reial, i el que es volia construir era una república i la bandera resultant d'aquesta república és idèntica a la reial, però amb l'or canviat; en lògica, es pot deduir que l'argent podria ser el metall de la república, o una de les brisures amb què una futurible república catalana es podria haver dotat.
De fet quan es proclama la república espanyola, també, es donen canvis de colors a la bandera.
S'hi introdueix el morat de Castella, perquè fins llavors els colors castellans no avien estat tinguts en compte en l'elaboració de la simbologia política espanyola. És a dir, que el canvi de color és un manera com una altra de donar a les banderes un contingut polític nou o diferent.
Sigui com sigui, i al marge de si l'or reial es va transformar en argent republicà, el que queda palès en observar a simple cop d'ull la bandera americana és que és un calc evident de la catalana. Queda palès que la bandera americana no es pot comprendre sense el patró català.
Jordi Bilbeny
Llavors, ara que sabem per les meves recerques, i pels matisos que hi han afegit un gran tou d'investigadors, en àmbits molt diversos, que el nou continent va ser descobert, conquerit, evangelitzat i poblat per catalans i que els escuts i les banderes catalanes apareixen en multitud de planifesferis, mapamundis i cartes de navegació; en múltiples escuts, gravats, pintures, llibres, banderes (tant de naus com d'exèrcits), ara és més fàcil interpretar-ho: la bandera dels EUA només i únicament té la catalana com a rerefons. Barres vermelles idèntiques. Si, a més a més, mirem endarrera en el temps, veurem com aquestes barres es van reduint a cinc, quatre, tres i dues.
Hi ha escuts americans i banderes americanes que un calc de les catalanes, amb l'únic canvi de l'or per l'argent. I fins i tot, en alguns gravats del segle XVI, que relaten les primeres conquestes al Nou Món, encara hi podem trobar les tropes catalanes lluitant amb aquesta mateixa bandera amb pals de gules sobre argent.
L'Armand de Fluvià, quan li vaig suggerir la possibilitat que l'argent pogués simbolitzar la "república", va dir que no hi ha cap llei heràldica que ho demostri. I possiblement sigui cert. I dic possiblement, perquè l'heràldica, per bé que tendeix a donar una visió científica de l'art del blasó, no és una veritat categòrica, absoluta i inamovible.
Ara bé: és evident que si la catalana amb l'or era una bandera reial, i el que es volia construir era una república i la bandera resultant d'aquesta república és idèntica a la reial, però amb l'or canviat; en lògica, es pot deduir que l'argent podria ser el metall de la república, o una de les brisures amb què una futurible república catalana es podria haver dotat.
De fet quan es proclama la república espanyola, també, es donen canvis de colors a la bandera.
S'hi introdueix el morat de Castella, perquè fins llavors els colors castellans no avien estat tinguts en compte en l'elaboració de la simbologia política espanyola. És a dir, que el canvi de color és un manera com una altra de donar a les banderes un contingut polític nou o diferent.
Sigui com sigui, i al marge de si l'or reial es va transformar en argent republicà, el que queda palès en observar a simple cop d'ull la bandera americana és que és un calc evident de la catalana. Queda palès que la bandera americana no es pot comprendre sense el patró català.
Jordi Bilbeny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada