ECONOMIA / SET DIES
Estimats
empresaris catalans
Francesc Cabana i Vancells
Estimats empresaris,
Segurament sóc una de les persones que més han escrit i parlat sobre vosaltres, en general i en particular. Conec bé les generacions que van fer la Revolució Industrial a casa nostra, a través de l'estudi i la investigació. I he continuat amb els meus treballs històrics, fins que he arribat a una generació que vaig conèixer i tractar directament i intensament, durant els meus anys d'empresari (1959-1982). Després, he seguit de prop la nova i jove fornada de responsables de les empreses privades catalanes. No us conec a tots, és clar, sinó els que més destaqueu per una raó o una altra, quan les empreses que gestioneu surten a la premsa o quan us trobo en actes públics o privats.
Vosaltres constituïu la columna vertebral de l'economia catalana, conjuntament amb els sindicats i el sector públic català. El vostre paper és fonamental. Us he tractat bé, sense faltar a la realitat històrica, però retallant arestes. Amb afecte, podríem dir, perquè afecte és el que tinc per molts de vosaltres. He procurat entendre els vostres problemes. No he caigut en la temptació de qualificar-vos de feixistes per haver col·laborat amb el règim del general Franco, per exemple. Potser alguns ho vau fer una mica massa, però d'altres ho féreu per obligació, guardant certes distàncies i a vegades fent de pont entre les autoritats i la societat civil. Entenc molt bé que la burgesia emprenedora -vosaltres- no pot anar contra el govern, sigui el que sigui, si vol continuar fent la seva feina. Heu fet un canvi substancial i positiu en els darrers 25 anys, a l'adaptar-vos a un mercat que és dels més oberts del món, i amb profit, en general. Abans només sabíeu demanar protecció i subvencions. Ara demaneu que l'administració no us posi bastons a les rodes.
Però també teniu alguns defectes, des del meu punt de vista. M'agradaria esmentar-ne tres, no sé si per ordre creixent o decreixent d'importància i amb totes les excepcions individuals que calguin.
Sou poc agraïts. O com diria un bon amic, poc generosos. Si us tracten bé, calleu, perquè considereu que sou mereixedors de l'elogi. Si us trepitgen un ull de poll o us sembla que us el trepitgen, reaccioneu iradament. He pogut comprovar personalment aquesta manca de generositat. Hi va haver anys en què podia fer grans favors a alguns de vosaltres i us els vaig fer. Després, han estat molt pocs els que ho han recordat. A vegades, la poca generositat és anecdòtica, però significativa. Fa unes setmanes vaig escriure un article, fent un gran elogi dels productes d'una empresa catalana, amb la qual no tinc cap relació personal, només com a consumidor. No mereixia una carta donant-me les gràcies per la publicitat gratuïta? O és que l'AVUI no arriba a Camprodon? En canvi, quan he fet una crítica lleugera i sense ganes de fer mal, m'he trobat sovint amb actituds hostils, obertes o dissimulades. Hi ha una determinada premsa groga, en canvi, que aconsegueix molts favors de vosaltres, a canvi del silenci.
No us amagueu, si us plau. El secretisme no és l'actitud correcta d'un empresari modern. Teniu dret a fer-ho, però no encaixa amb els temps actuals, ni amb la responsabilitat social que heu assumit. Els triomfants empresaris madrilenys segueixen una estratègia totalment contrària. Un dels que estan més de moda és el contructor Florentino Pérez, que és el president del Reial Madrid i per tant més conegut que la Monyos. Més d'una obra deu haver aconseguit, regalant unes entrades a la llotja del Bernabéu. Aquí, alguns us amagueu darrere d'un director general o d'un conseller delegat de confiança, no doneu entrevistes i refuseu qualsevol contacte amb la premsa. Durant els anys de la transició democràtica hi podia haver raons per amagar-se, però ara no. Tampoc es tracta d'exhibir-se, però un gran empresari té uns certs deutes amb la societat que li ha fet guanyar els diners.
El tercer defecte és la vostra reticència -amb mínimes excepcions- a introduir la llengua catalana com a vehicle normal de comunicació amb els consumidors -etiquetatge- o en les vostres relacions comercials a Catalunya. Tots els grans empresaris s'han distingit per alguna cosa més que per haver aconseguit un bon compte de resultats. Recordeu empresaris com Pere Duran i Farell, l'introductor del gas natural i de tantes altres coses, que va mantenir el català a les juntes d'accionistes i en tota la paperassa de les seves empreses. No valoreu la vostra llengua, com fan tants altres catalans -per desgràcia!-, però vosaltres teniu una responsabilitat afegida. No us demano posicions de partit, però sí consciència que la comunitat catalana té alguna cosa a veure amb la posició social que ocupeu i que la llengua forma part d'aquesta comunitat.
Us conec massa perquè aquestes actituds que critico em sorprenguin. Però considero que, al costat de lloances merescudes per la gestió empresarial, també és bona alguna fiblada, que només es proposa fer reflexionar: a vosaltres i als lectors d'aquest diari. Per això falto aquí a una de les meves regles, que és donar noms i cognoms.
Ben cordialment.
Francesc Cabana i Vancells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada