Actualitat del CEJP / 30 de gener de 2007
L'advocat i especialista en temes econòmics Francesc Cabana ha pronunciat la primera conferència del cicle “El catalanisme: moviment impulsor de Catalunya durant el segle XX”, que organitza el CEJP. La conferència ha tractat sobre el tema de la “Perspectiva econòmica del catalanisme” al llarg del segle passat. Durant la conferència Cabana ha destacat que “els anys de més creixement de producció i renda de la història econòmica catalana esdevenen quan la burgesia emprenedora de Catalunya accepta el catalanisme i la Generalitat”. El cicle es completarà amb tres conferències més que abordaran el catalanisme des d'altres tres angles: social, cultural i polític.
Prop de dues-centes persones han escoltat la conferència de Francesc Cabana a les cotxeres del Palau Robert. El conferenciant ha fet un exhaustiu recorregut històric per tots els noms i cognoms del món empresarial i econòmic català que al llarg del segle XX han contribuït en major o menor grau a consolidar el catalanisme. Durant el seu recorregut per l'accidentada història del segle XX, Cabana ha intentat donar resposta en cada període històric a la pregunta clau de si el catalanisme ha estat sempre motor de l’activitat empresarial catalana.
La resposta a aquest interrogant ha variant en funció de la conjuntura política i econòmica dels diferents periodes històrics i de l'actitud, “de vegades amb punts d'esquizofrènia”, que l'empresariat català ha adoptat en cadascun d'ells. No és el mateix, com s'ha evidenciat al llarg de la conferència, l'actitud dels “cinc presidents” (germen de la Lliga Regionalista) que varen demanar per a Catalunya el 1899 el concert econòmic del País Basc i Navarra i que “encara continuem demanant”, que la de la burgesia emprenedora que fa costat a la dictadura de Primo de Rivera, o la de determinades personalitats del món econòmic que donen suport a la Generalitat republicana.
Durant aquest repàs històric, Cabana també ha fet especial menció de l'etapa franquista, on s'ha de distingir “entre els empresaris que col•laboraren amb el dictador per convicció i assentiment personal – pocs– i els que ho feren perquè com a empresaris havien de col•laborar d’una forma o altra amb el govern per tirar endavant l'economia i el país”.
Pel que fa a la recent etapa democràtica, Cabana ha destacat (sense citar noms) que l'actitud de l'empresariat i el món econòmic català és substancialment diferent a la de la resta de centuria atès que en aquesta època ja “no cal lluitar o col•laborar amb una dictadura, sinó establir un diàleg amb el Govern de la Generalitat i amb l’espanyol” i els empresaris “es poden dedicar a fer empresa, doncs de la llengua ja se’n cuida la Generalitat, així com de les escoles i dels hospitals”.
Finalment, el conferenciant també ha destacat que els millors anys de creixement de l'economia catalana esdevenen en democràcia “i amb majoria nacionalista al Parlament”. Durant aquesta època, “la burgesia emprenedora de Catalunya accepta el catalanisme i la Generalitat”. Això fa que a partir de 1984 “es donin els anys de més creixement de producció i renda de la història econòmica catalana”. La conjuntura i l’economia de mercat ajudaren, evidentment, “però també l’esperit de treball i d’iniciativa dels empresaris”.
http://www.jordipujol.cat/ca/cejp/articles/1350
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada