"Els pinxets que controlen les assemblees no són imperialistes ultradretans. La imposició de la seva llengua, que ha acabat triomfant, obeeix més aviat a allò que alguns sociòlegs anomenennacionalisme banal".
Ferran Sáez
Barcelona · L'escriptor i professor universitari Ferran Sáez ha explicat a un article a l'AVUI que el moviment dels indignats instal·lats a la plaça Catalunya de Barcelona està contolat per mitja dotzena de pinxets que es dirigeixen a la resta de membres del moviment amb les paraules ciudadanxsi compañerxs: "Això dels ciudadanxs no és cap errada, sinó pur dialecte alternatiu. [...] No escriurien mai ciutadans i ciutadanes ni tampoc el genèric feixista-patriarcal-opressor-capitalistaciutadans, sinó exactament ciudadanxs. D'aquesta manera arribaran al máximo de personas posible.Les persones, com tothom sap, només parlen en espanyol."
A l'article Indignats i espanyolíssims Sáez ha dit que els pinxets que controlen les assemblees de la plaça de Catalunya "no són imperialistes ultradretans ni res per l'estil" sinó que consideren que "la imposició de la seva llengua, que ha acabat triomfant a la plaça, obeeix més aviat a allò que alguns sociòlegs anomenen el nacionalisme banal", consistent segons l'autor de l'article en "transformar determinades idees i sentiments induïts discretament per l'Estat per mitjà de coses tan diferents com l'escola o la selecció de futbol en quelcom tan natural que arriba a passar desapercebut".
"¡Dejad los nacionalismos aparcados!", diu el pinxet del Facebook -ha continuat l'autor de l'article-. Però no ho diu en la llengua més parlada del món, que és el mandarí, o en anglès. No, no, no: ho diu tot just amb la llengua que considera que cal emprar a la plaça de Catalunya de Barcelona, innegociablement. No em puc imaginar que aquest tipus digués el mateix a Londres, a Tòquio o a Honolulu".
Ferran Sáez ha insistit en què no es tracta "d'una actitud ideològica meditada sinó d'una mena de ressort" perquè el nacionalisme banal "és potser això: un ressort mental". "Siguem honestos -ha conclòs Sáez-: durant els mandats de Clos i Hereu Barcelona s'ha convertit en un pol d'atracció d'un tipus de personal molt concret. Si en les protestes de Bolonya es feien passar per estudiants, l'U de Maig es feien passar per metal·lúrgics, etc. Ara proven d'apoderar-se d'un moviment que, en si mateix, és legítim i té la seva raó de ser. Sense els compañerxs de sempre, podria transformar-se en una cosa constructiva i fins i tot propositiva. Amb ells és impossible: no aspiren, ni han aspirat mai, a construir ni a proposar res. Bé, res, res, no: tenen molt clar que a la plaça de Catalunya només s'ha de parlar en espanyol".
A l'article Indignats i espanyolíssims Sáez ha dit que els pinxets que controlen les assemblees de la plaça de Catalunya "no són imperialistes ultradretans ni res per l'estil" sinó que consideren que "la imposició de la seva llengua, que ha acabat triomfant a la plaça, obeeix més aviat a allò que alguns sociòlegs anomenen el nacionalisme banal", consistent segons l'autor de l'article en "transformar determinades idees i sentiments induïts discretament per l'Estat per mitjà de coses tan diferents com l'escola o la selecció de futbol en quelcom tan natural que arriba a passar desapercebut".
"¡Dejad los nacionalismos aparcados!", diu el pinxet del Facebook -ha continuat l'autor de l'article-. Però no ho diu en la llengua més parlada del món, que és el mandarí, o en anglès. No, no, no: ho diu tot just amb la llengua que considera que cal emprar a la plaça de Catalunya de Barcelona, innegociablement. No em puc imaginar que aquest tipus digués el mateix a Londres, a Tòquio o a Honolulu".
Ferran Sáez ha insistit en què no es tracta "d'una actitud ideològica meditada sinó d'una mena de ressort" perquè el nacionalisme banal "és potser això: un ressort mental". "Siguem honestos -ha conclòs Sáez-: durant els mandats de Clos i Hereu Barcelona s'ha convertit en un pol d'atracció d'un tipus de personal molt concret. Si en les protestes de Bolonya es feien passar per estudiants, l'U de Maig es feien passar per metal·lúrgics, etc. Ara proven d'apoderar-se d'un moviment que, en si mateix, és legítim i té la seva raó de ser. Sense els compañerxs de sempre, podria transformar-se en una cosa constructiva i fins i tot propositiva. Amb ells és impossible: no aspiren, ni han aspirat mai, a construir ni a proposar res. Bé, res, res, no: tenen molt clar que a la plaça de Catalunya només s'ha de parlar en espanyol".
http://www.tribuna.cat/recull-de-premsa/societat-civil/f-saez-sense-els-companerxs-de-sempre-el-moviment-dels-indignats-podria-transformar-se-en-una-cosa-constructiva-i-fins-i-tot-propositiva-amb-ells-es-impossible-31-05-2011.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada