Isabel-Clara Simó
Tot secundant el magnífic article que Vicent Partal publicava, en aquesta mateixa pàgina dissabte passat, voldria insistir sobre la catàstrofe lingüística que es prepara al País Valencià. El conseller de Cultura, Font de Mora, seguint ordres de la Generalitat Valenciana, estimulada pels resultats –no tan bons com creien, però que garanteixen la impunitat governamental– de les municipals, i les expectatives d'un futur govern del PP a l'Estat, ha decidit eliminar les escoles de línia valenciana, que garantien que la població que volgués escola en valencià hi tingués accés; això, en un país la llengua del qual és el valencià (o el català: el nom no fa la cosa). Escola Valenciana ha tingut uns resultats excel·lents, tant en l'acceptació pública, és a dir, en nombre d'alumnat, com en continguts pedagògics.
La proposta, que hauria d'omplir de vergonya qualsevol valencià, consisteix, senzillament, a anunciar la supressió d'aquesta línia. La desaparició del valencià esdevé així inevitable. Escola Valenciana ha escrit un manifest al qual s'han adherit una autèntica multitud d'agrupacions polítiques i civils i d'entitats del sector. El lema és “Sí al valencià”. I l'objectiu, un ensenyament de qualitat i que respongui als drets lingüístics dels valencians.
Tot això es produeix amb el silenci quasi total de veus del Principat. No dic que no sigui prudència, però no sé si tothom, aquí dalt, és prou conscient que es tracta de la NOSTRA llengua, la de tots. La de valencians, principatins, illencs, etc.
He de remarcar, però, que, simultàniament, s'ha presentat a Girona un manifest que constitueix una nova Declaració Universal de Drets Lingüístics, en el qual es reclama a les Nacions Unides que l'ús i la protecció de la pròpia llengua siguin reconeguts com un dels drets humans fonamentals. Falta que feia.
No podem fer un forat a terra i amagar-hi el cap, amb l'excusa que els valencians no volen ingerències. Si lapiden una dona en algun lloc remot del planeta, bé que ens sentim afectats. No cal que digui què passa quan es tracta de la llengua comuna.
Aquest fet és gravíssim i no ve de Madrid. A veure si obrim els ulls d'una vegada.
Publicat a
- Avui 07-06-2011 Pàgina 48
Carme Miquel
La darrera ocurrència de Font de Mora d'eliminar les línies en valencià a favor d'una suposada distribució igualitària del temps escolar dedicat a les llengües, és antipedagògica. I per explicar-ho començaré manifestant que, si normalitzar l'ús de la nostra llengua en els àmbits socials respon a raons de justícia, la introducció del valencià a l'ensenyament respon, sobretot, a raons pedagògiques. I pedagogia és el que el conseller no fa, a pesar que coneix els resultats de les investigacions realitzades que proven que és l'ensenyament en valencià el que aporta millors resultats. L'alumnat de les línies en valencià (PEV i PIL) aprèn les dues llengües oficials fàcilment, mentre que els alumnes de línies amb més poca introducció de la nostra llengua, no domina -generalment-- el valencià ni el seu coneixement del castellà és millor que el que tenen els alumnes de les línies valencianes.
Doncs bé, en una situació de fracàs escolar generalitzat com és el de la Comunitat Valenciana ¿quin sentit té suprimir, precisament, aquells aspectes del model escolar que funcionen bé? Perquè cal afegir que els alumnes que dominen les dues llengües oficials, estan molt més preparats per aprendre'n d'altres. I això és el veritable plurilingüisme.
En el cas valencià, ensenyar anglés només serà eficaç si es parteix d'un bon domini de valencià i castellà. I per dominar valencià és imprescindible que des de l'inici de l'escolaritat, l'alumnat tinga molt de temps per treballar-lo i practicar-lo. Perquè cal saber que les llengües s'aprenen també fora de l'escola, en els contextos socials. I preguntem-nos: quants espais televisius de totes les cadenes que l'infant pot vore li permeten escoltar/ practicar valencià? Quantes revistes infantils? Quants espais publicitaris? Quants viedeojocs? Quants espectacles? El desavantatge per al valencià és impressionant i això és precisament el que haurà de compensar l'escola. Per això, la suposada distribució equitativa del temps dedicat a llengües és una falàcia. La pedagogia demana precisament el contrari del que proposa el conseller. Reajustar els models bilingües actuals sí que calia, però amb més i millor valencià i no menys.
Publicat en el diari Levante-EMV dimarts 7 de juny del 2011
Pel director de la Unitat per l'Educació Multilingüe (Universitat d'Alacant), el decret de la Generalitat respon a una estratègia de fons
L'esborrany de decret que ha presentat el conseller Font de Mora presenta moltes incongruències legals i de tota mena. Hi ha males definicions de plurilingüisme, porta implícita la derogació de facto del dret dels pares d'escollir la llengua d'educació, etc. En realitat, es veu molt clar que el decret no respon al pluringüisme que prediquen, sinó que són uns mals programes que introdueixen la llengua estrangera de males maneres sense criteri i atempten contra el valencià, que és la llengua pròpia del territori.
És una operació perfectament orquestrada dels departaments de màrqueting de la Generalitat contra els programes en valencià per a eliminar-los. En el fons, hi posen l'etiqueta de plurilingüe per a acabar tenint un programa bilingüe. Aquests últims vint-i-cinc anys els programes en valencià han demostrat que eren els més eficients. I, atenció, cal un decret de plurilingüisme, per dos motius: perquè cal que tots els nostres xiquets dominen les dues llengües oficials (pensem que solament el trenta per cent s'educa en programes en valencià) i perquè han d'aprendre anglès, i tant. Però el decret de Font de Mora no en té res, de plurilingüisme, fora del nom, i és un gran destrellat educatiu. Aquest decret no tindrà resultats plurilingües reals perquè cal un decret que tinga en compte totes les investigacions fetes sobre plurilingüisme, que són moltes. I totes van clarament en una altra direcció. D'entrada, indiquen que el valencià, com a llengua pròpia i minoritzada que és, ha de tenir una presència curricular mínima del 50%.
La Unitat per l'Educació Multilingüe, que dirigisc, treballa en aquests moments en un estudi seriós, acadèmic i documentat, sobre aquest decret. L'estudi, el farem arribar a les autoritats, organismes, i a l'opinió pública quan el presentem, ben prompte.
La Generalitat, en realitat, es limita a actuar segons un document publicat ja fa uns quants anys per la FAES, una fundació controlada per Aznar, en què es deia que en els llocs on el PP poguera actuar amb una certa llibertat, calia deixar en situació marginal també en l'ensenyament les llengües perifèriques, com en diuen ells. Volen que el valencià esdevinga folclòric, ètnic. I jo crec que el PP en tots els àmbits ha aplicat aquest document, perquè no s'ha avançat mai. Però en l'àmbit educatiu sí. Ara, en aquests últims anys, s'avançava. És una tasca que ha fet especialment Escola Valenciana i que ha demostrat a la societat que els programes en valencià o d'immersió lingüística eren els programes que valien la pena i que oferien millors resultats per als xiquets, no solament en l'àmbit lingüístic. Per això hi ha una part molt important i àmplia de la societat valenciana que no entén de cap manera això que vol fer Font de Mora.
Vicent Brotons, doctor de la Universitat d'Alacant i director de la Unitat per l'Educació Multilingüe
Publicat en VilaWeb dimecres 8 de juny del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada