Un grup de doctros en economia i professors universitaris han presentat un llibre que analitza alguns efectes econòmics que podria tenir l'inici d'un procés cap a la independència de Catalunya. Una de les principals conclusions a les què arriba la publicació és que més enllà d'un possible boicot als productes i empreses catalanes perpart d'Espanya no hi haurà altres conseqüències per a l'economia i que les institucions, els òrgans reguladors seguirien funcionant amb tota normalitat. Així doncs, la catalana seguiria sent una economia oberta, integrada a la Unió Europea i a l'euro i integrada, tam´be, en el procés globalitzador. Les empreses que en sortirien més perjudicades són les que venen a consumidors finals i les seves proveïdores, sempre en funció de la seva exposició al mercat espanyol. Com a exemple, si el boicto fos del 40% per part dels consumidors i del 20% per part de les empreses, el descens del PIB cataà seria del 4%, un percentatge inferior al dèficit fiscal de Catalunya, establert en un 9-10%, de manera que l'economia catalana al final no en sortiria perjudicada.
COMPARTEIX
ETIQUETES
ACTUALITAT
3
( 6 vots )Una de les premisses de la que els autors parteixen és que, més enllà d'un hipotètic boicot del productes i les empreses catalanes a Espanya, no hi hauria altres conseqüències per l'economia catalana i que les institucions, òrgans reguladors, marc jurídic i financer seguirien funcionant amb tota normalitat, d'acord amb la voluntat de la societat catalana de continuar a la Unió Europea i a la moneda única, sent una economia oberta, desenvolupada i integrada en el procés globalitzador.
Els efectes socioeconòmics
A l'hora d'analitzar els efectes socioeconòmics d'aquest possible boicot des d'Espanya cap a una hipotètica Catalunya independent cal distingir, segons els autors, entre el boicot que podrien portar a terme les persones i el de caire empresarial. Per Modest Guinjoan, el boicot de les persones "és emocional, limitat en el temps i s'acaba focalitzant en uns quans productes representatius per la qual cosa els seus efectes són limitats". Com a exemple, els autors han citat les diverses campanyes de boicot al cava que van tenir un impacte global relativament moderat i concentrat en el temps.
Per altra banda, Modest Guinjoan ressalta que el boicot per part de les empreses seria molt menor bàsicament perquè, d'una banda, la dependència de l'economia catalana de la d'Espanya s'ha anat reduint progressivament i, de l'altra, perquè "les empreses prenen decisions racionals i ningú a una empresa està disposat a pagar més si no hi ha bones raons que ho justifiquin".
Per a Xavier Cuadras si es produís una reacció simètrica de boicot per part de la societat catalana això produiria una substitució de certs productes importats d'Espanya per productes del país, el que compensaria, tot i que només en una petita part, els perjudicis del boicot a les empreses catalanes.
L'estudi analitza un hipotètic boicot en el que es podria dir el període de transició cap a la independència donat que d'aquí a 30 anys, per exemple, ningú parlarà de boicot.
La quantificació del boicot
Sectorialment, les empreses més afectes serien les que venen a consumidors finals, tot i que també es veurien afectades les empreses proveïdores d'aquestes empreses. Per contra, les empreses que operen únicament en un mercat local i les de serveis es veurien menys afectades. Per a Xavier Cuadras "al cap i a la fi, el grau d'afectació del boicot en les empreses dependria de l'exposició de les mateixes al mercat espanyol".
Xavier Cuadras explica que en el cas, a títol d'exemple, que el boicot fos del 40% per part dels consumidors i del 20% per part de les empreses, el descens del PIB català se situaria en el 4%. Xavier Cuadras fa palès que, tenint en compte que dèficit fiscal de Catalunya està establert en un 9-10%, el resultat final seria que l'economia catalana no experimentaria cap sotragada, ans el contrari.
Els càlculs d'aquests dos investigadores assenyalen que, el boicot hauria d'assolir unes cotes de descens del 80% de les vendes a consumidors i del 50% de les vendes a empreses perquè el descens del PIB català fos equivalent al dèficit fiscal mitjà, estimat a partir dels càlculs dels governs espanyol i català.
Una visió estrictament econòmica
El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, ha dit en la presentació del llibre, que el Col·legi d'Economistes era el lloc adient per la presentació d'aquest llibre, perquè analitza la viabilitat de la independència des d'una perspectiva estrictament econòmica. Casas destaca el caràcter pioner d'aquesta publicació, que assegura, té la voluntat d'aportar informació de base sòlida a un dels grans debats de la societat catalana.
L'autor del pròleg, catedràtic d'economia d'empresa de la UAB, Antoni Serra Ramoneda, ha fet una glosa de l'obra i ha dit que l'actual mètode de finançament ha fracassat perquè la fórmula de càlcul és perversa i "el que ens donen per un costat ens ho acaben treien per un altre". Pel prestigiós economista el llibre és oportú perquè el debat sobre la independència ha deixat de ser tabú i perquè, des de determinats medis, s'ha donat una visió catastrofista de la independència de Catalunya, des d'una perspectiva econòmica, sense cap raonament.
Serra Ramoneda ha conclòs la seva intervenció recordant que aquest llibre es continuador del treball que va iniciar un altre il·lustre economista i polític com va ser Ramon Trias Fargas.
La discussió sobre la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent ja va sorgir als anys 30 amb el famós article de Cambó "L'endemà de les festes" que va ser contestat per Joan Crexells, un dels intel·lectuals més destacats del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada