Montserrat Guibernau (Catedràtica de la Queen Mary. Universitat de Londres)
Article / 01 de juny de 2011
Alex Salmond, primer ministre d’Escòcia, ha obtingut la majoria absoluta a les darreres eleccions al Parlament escocès. El Partit Nacional Escocès (SNP), que ell lidera, aconseguí 69 escons sobre un total de 129 el passat dia 5 de maig. El desastre laborista fou notable, el pitjor en vuitanta anys d’història, i els ha limitat a 37 escons, els conservadors n’obtenen 15 i els demòcrata-liberals, 5. Tots retrocedeixen excepte el SNP.
Qui parla del desgast de governar? Salmond obté un resultat espectacular ben lluny del record de 56 escons aconseguits pel laborista Donald Dewar a les primeres eleccions al parlament escocès, el 1999. Cal recordar que Salmond esdevingué primer ministre, ara fa cinc anys, amb només un diputat més que els laboristes, en aquella ocasió les altres forces polítiques es negaren a fer una coalició i van considerar que qui guanya les eleccions –encara que només sigui per un diputat– ha de governar.
El secret de Salmond i el SNP és el bon govern, la capacitat de projectar una imatge d’interès genuí pels problemes de la ciutadania, la força de trencar la distància i l’apatia polítiques i l’habilitat de generar confiança. Salmond ha situat Escòcia per damunt de tot, no els seus propis interessos o els del seu partit, o, al menys, això és el que pensa la majoria que l’ha votat i que així es manifesta. Perquè, si bé només el 30% de l’electorat escocès es defineix a favor de la independència, una àmplia majoria es declara a favor del SNP i del seu líder, Alex Salmond, precisament perquè diuen que aquest partit és el que millor representa els seus interessos i el que es preocupa per les seves necessitats.
Entre les polítiques introduïdes a Escòcia pel SNP i que no s’apliquen a la resta del Regne Unit hi trobem: els estudiants escocesos no paguen taxes per anar a la universitat; congelació de l’impost sobre la propietat (durant 5 anys); increment de la inversió en la seguretat social (NHS); a favor del desarmament nuclear d’Escòcia; recolzament a 80.000 petites empreses (small business bonus); receptes gratuïtes; atenció gratuïta a la gent gran (a casa o en una residència); i autobús gratuït.
El SNP s’ha compromès a celebrar un referèndum per la independència d’Escòcia durant la present legislatura i el govern britànic no qüestiona el dret a decidir dels escocesos. El primer ministre David Cameron ha felicitat Salmond pel resultat obtingut i tot seguit ha dit: «Crec apassionadament en el nostre Regne Unit i, per descomptat, felicito Alex Salmond per la seva contundent victòria... Però, òbviament, com a primer ministre britànic faré tot el que calgui per treballar amb el primer ministre d’Escòcia tal i com sempre faig per tal de tractar el poble i el govern escocès amb el respecte que mereixen... Tanmateix, pel que fa al tema del Regne Unit, si volen celebrar un referèndum faré campanya amb totes les meves forces per mantenir el nostre Regne Unit d’una peça».
Em permeto incloure aquesta cita perquè contrasta vivament amb les reaccions que es produeixen a l’Estat espanyol quan es parla del dret a decidir de Catalunya o de la possibilitat de fer un referèndum que consideri la independència de Catalunya com una possibilitat. I és que, en algunes coses, el segles de tradició democràtica es noten.
http://www.jordipujol.cat/ca/cejp/articles/10183
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada