Retalls de LOS COL·LOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA (1557) de Cristòfol Despui: coses que ja es deien a mitjan segle XVI
Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa fets per mossèn Christòfol Despuig, cavaller, en los quals se tracta de l’asento, de la antiquitat, del nom, de la conquista, de la llibertat y privilegis que la dita ciutat té, de las exelències y coses estranyes y maravelloses que dins los térmens de aquella se troben, y de la varietat dels fruits que s’i cullen. Donen-se avisos y consells saludables per a al bon estament y regiment de la ciutat e sos particulars; toquen-se també vàries històries, y moltes de elles en llahó de la Coro[...na de] Aragó y singularmen[...t] de la nació catalan[...a di]gnes de memòri[...a] y agradables de [...ohir]. Són dirigides a [...l’] Exm. Sr. D. Fransesch de Moncada 5 Comte de Ayton[...a any 1557].6
Lívio: ... No sé yo, donchs, de ahont prenen tanta arrogànsia estos castellans; dich-vos que yo no y sé pèndrer paciència, majorment com los veig unes afectasions tant descomedides que no tenen par; y assò no sols en paraulas, mas també en escriptures. Si no, mirau lo que té escrit Juan Sedoño en lo Sumari dels Il·lustres, y veureu que no ha tingut enpaig de fer memòria de alguns reys de Castella que, per a qui sap lo que
passà, par més burla que altra cosa y, per la onrra de sa nació, fóra millor deixar de fer-
la. Avia de considerar que allí, segons lo propòsit seu, no se avien de posar los reys per
ésser reys, mas per ser il·lustres; y també ha fet altre, que per a omplir y allargar lo
número de castellans en aquell Sumari ha embotit obres de persones particulars que
pareixen rondalles o rialles y, per altra part, per no donar glòria [f. 25v] ni onrra ad
algun espanyol que no fos castellà, ha disimulat les obres dignes de memòria de molts
reys particulars de Espanya y espesialment de la Corona de Aragó y comtes de
Barcelona que, no sols eren iguals als més senyalats reys de Castella, però, encara,
segons ma opinió, los foren de conegut avantatge.
Don Pedro: Per ventura no fa memòria sinó de sols los castellans. Per lo que aveu dit, que ells a soles creuen165 ser en lo món.
Lívio: Que sí, senyor, per més de dos-cens fa memòria de diferentíssimes nacions, y de molt[s], sert, ab gran rahó, y de altres ab molt poca.
Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa fets per mossèn Christòfol Despuig, cavaller, en los quals se tracta de l’asento, de la antiquitat, del nom, de la conquista, de la llibertat y privilegis que la dita ciutat té, de las exelències y coses estranyes y maravelloses que dins los térmens de aquella se troben, y de la varietat dels fruits que s’i cullen. Donen-se avisos y consells saludables per a al bon estament y regiment de la ciutat e sos particulars; toquen-se també vàries històries, y moltes de elles en llahó de la Coro[...na de] Aragó y singularmen[...t] de la nació catalan[...a di]gnes de memòri[...a] y agradables de [...ohir]. Són dirigides a [...l’] Exm. Sr. D. Fransesch de Moncada 5 Comte de Ayton[...a any 1557].6
...
Y ab tal que lo subjecte que jo he pres per a posar la mà a la ploma és Tortosa, la intensió y propòsit principal meu, emperò, [...és estat] escriure algunes coses de Cattalunya y, per ço, van en la obra entreteixides y tocades altres istòries, y les més en glòria y ho[...nra] de la Corona de Ara[...gó] y singularment de la nació cathalana, així per a l’o[...rnato] d’ella com per a major delit dels que la llegiran. [...Donen-se] també alguns avisos y consells saludables per [...el bon estam]ent y policia de la mateixa ciutat. Y per[...què Tortosa entre] les altres poblacions de Cathalunya [...seguí aquella ge]neral opinió de fer guerra al rey de [...Aragó D. Joan,] segon de aquest nom, per la capció y [...mort del príncep] Don Carlos, son fill, he delliberat [...tractar en tot lo] quint col·loqui de les causes de aquella [...guerra, per most]rar les occasions que lo rey donà als [...catalans per a fer] lo que feren, y per abonar-los de allò [...que contra ells deixen esc]rit Lucio Marineo y altres [f. 3r] per tenir més compte ab lo llagot que no ab la real veritat. Y sé que fóra millor que de res de aquelles turbacions no·s tractara per no reduir ha la memòria llàstimes velles y danys irreparables que se’n seguiren, però puix no han duptat malèvolos de escríurer contant descomediments14 en ofensa de la
nació cathalana y tan públicament se consent y va per totes parts lo que han escrit, no és mal, ans és molt bé y cosa necessària, qu·escrigua també la defensa,15 puix pot ser bona
y seria falta molt gran, al parer meu, que de escriure se dexàs.
.......
.......
Lívio: Si bé mirau y ponderau lo que sobre assò diu Florián, no és contrari al que yo he dit, ab tot que son intent és ésser-ho per a onrrar la sua pròpria nació, que aquestos castellans, entre les altres gents, les coses que usen és aquesta una: que per honrrar-se a si mateixos ho disimulen y desfresen la veritat o publiquen la mentira.
Y ab tal que lo subjecte que jo he pres per a posar la mà a la ploma és Tortosa, la intensió y propòsit principal meu, emperò, [...és estat] escriure algunes coses de Cattalunya y, per ço, van en la obra entreteixides y tocades altres istòries, y les més en glòria y ho[...nra] de la Corona de Ara[...gó] y singularment de la nació cathalana, així per a l’o[...rnato] d’ella com per a major delit dels que la llegiran. [...Donen-se] també alguns avisos y consells saludables per [...el bon estam]ent y policia de la mateixa ciutat. Y per[...què Tortosa entre] les altres poblacions de Cathalunya [...seguí aquella ge]neral opinió de fer guerra al rey de [...Aragó D. Joan,] segon de aquest nom, per la capció y [...mort del príncep] Don Carlos, son fill, he delliberat [...tractar en tot lo] quint col·loqui de les causes de aquella [...guerra, per most]rar les occasions que lo rey donà als [...catalans per a fer] lo que feren, y per abonar-los de allò [...que contra ells deixen esc]rit Lucio Marineo y altres [f. 3r] per tenir més compte ab lo llagot que no ab la real veritat. Y sé que fóra millor que de res de aquelles turbacions no·s tractara per no reduir ha la memòria llàstimes velles y danys irreparables que se’n seguiren, però puix no han duptat malèvolos de escríurer contant descomediments
No he volgut escriure-la en llengua castellana per no mostrar tenir en poch la
cathalana y també per no valer-me de llengua estranya per a llustrar y defensar16 la
naturalesa pròpria, [...que és] la principal intenció de mon treball; ni tanpoch la he
volguda escríurer en llatina perquè no pareguera ser tan generalment tractada y entesa
per los de nostra nació com yo volguera, per honra y cont[...entament] dels quals se és
escrita. Ab tot, van en ella tocades algunes autoritats llatines escrites per gravíssims
auctors, per no fer-los pèrdrer la finor [...y propietat] que ab si porten ab aquella copiosa
llengua; que ja que no les entenguen los que no són llatins, no·ls serà, emperò,
impediment per a l’entendre la obra en [...lo] demés.
......
......
Don Pedro: Prou sap lo meu ventrell de això la veritat.139 Ara dich-vos –tota manera de
llegot a part– que yo no trobe en la nació cathalana la misèria140 en lo donar de menjar
que tot lo món publica, que, cert, en totes les parts ahont só anat en Cattalunya, lo me
han donat a mi ab gran abundànsia y lliberalitat per molt poch [que] me han conegut. Y
tinch entès que tenen ells assò per tan ordinari com lo respirar.
Fàbio: És molt gran veritat. Dons, si vèyeu com ho fan ab algun cavaller que segueix ab quadrilla, és glòria de vèurer quant alegra y quant desimboltament fan lo servey y donen lo menjar; y assò no sols als molts coneguts y amichs, mas als que casi may han vist. Yo·n tinch feta de això esperiència tant com qualsevol.
Lívio: Les tantes bandositats que en Cattalunya tostemps y sol haver los fa de tal condició, y a les vegades també triünfen per forsa.
Don Pedro: També m’o crech. Digau-me, senyor, de aont ha pres fonament o principi aquell proverbi o refran que per denotar misèria se sol dir «par que sia taula de Barcelona»?, [f. 22r] que en certa manera par que·s digua en perjudisi de tota Cattalunya.
Lívio: Senyor, de aqueix refran o proverbi abús ne han fet los maliciosos, que, en la real veritat, no s’és introduït per denotar misèria, sinó per denotar molta abundànsia; mas perquè los de Barcelona són tinguts en opinió de gent que té gran compte ab la moderació y estalvi –lo que, ab tota veritat parlant, yo no puch dir-ho així, ans bé he trobat per a mi tot lo contrari en ells–, se és vengut a crèurer que lo refran fonch introduït per a denotar misèria.
Don Pedro: Sapiam, dons, com és això que denote abundància y entengam, per mercè, aqueix qüento.
Lívio: A la veritat, si de rael se prenia, seria molt llarga, mas per ad aquest propòsit sols diré que aquesta «taula de Barcelona» se diu perquè en Ramon Berenguer, compte de Barcelona, tercer de aquest nom, per solemnisar la entrada de Metildis, muller de l’emperador Enrico, segon de aquest nom, que a Barcelona venia per a vesitar-lo com per un agraïment de la tan bona obra que li avia feta de141 deslliurar-la del fals crim de adulteri de què era estada acusada, manà posar taules des de lo castell de Moncada fins a Barcelona, que seria espay de dos llegües, y manà-les totes fornir de totes viandes y de tant preciosos vins com a la taula ahont menjave la mateixa emperatrís. Y de aquesta tan gran abundànsia y estrany[í]ssima liberalitat ha pres fonament lo refran.
Don Pedro: Bé m’agrada;142 això serà, sens falta. Mas què de refrans y quan sentensiosos se troben [f. 22v] y·s parlen en Cattalunya! Cosa estranya és y políticament se pot víurer ab ells com ab los consells de Aristòtil y de Tuli. No lo y cal llevar que, sert, ella és una gentil nació, la cathalana, valerosa y molt sàvia, si bé que per a vuy també se està arrimada com ho esta[n] la aragonesa y valenciana, que estos castellans s’o beuen tot.
Fàbio: És molt gran veritat. Dons, si vèyeu com ho fan ab algun cavaller que segueix ab quadrilla, és glòria de vèurer quant alegra y quant desimboltament fan lo servey y donen lo menjar; y assò no sols als molts coneguts y amichs, mas als que casi may han vist. Yo·n tinch feta de això esperiència tant com qualsevol.
Lívio: Les tantes bandositats que en Cattalunya tostemps y sol haver los fa de tal condició, y a les vegades també triünfen per forsa.
Don Pedro: També m’o crech. Digau-me, senyor, de aont ha pres fonament o principi aquell proverbi o refran que per denotar misèria se sol dir «par que sia taula de Barcelona»?, [f. 22r] que en certa manera par que·s digua en perjudisi de tota Cattalunya.
Lívio: Senyor, de aqueix refran o proverbi abús ne han fet los maliciosos, que, en la real veritat, no s’és introduït per denotar misèria, sinó per denotar molta abundànsia; mas perquè los de Barcelona són tinguts en opinió de gent que té gran compte ab la moderació y estalvi –lo que, ab tota veritat parlant, yo no puch dir-ho així, ans bé he trobat per a mi tot lo contrari en ells–, se és vengut a crèurer que lo refran fonch introduït per a denotar misèria.
Don Pedro: Sapiam, dons, com és això que denote abundància y entengam, per mercè, aqueix qüento.
Lívio: A la veritat, si de rael se prenia, seria molt llarga, mas per ad aquest propòsit sols diré que aquesta «taula de Barcelona» se diu perquè en Ramon Berenguer, compte de Barcelona, tercer de aquest nom, per solemnisar la entrada de Metildis, muller de l’emperador Enrico, segon de aquest nom, que a Barcelona venia per a vesitar-lo com per un agraïment de la tan bona obra que li avia feta de141 deslliurar-la del fals crim de adulteri de què era estada acusada, manà posar taules des de lo castell de Moncada fins a Barcelona, que seria espay de dos llegües, y manà-les totes fornir de totes viandes y de tant preciosos vins com a la taula ahont menjave la mateixa emperatrís. Y de aquesta tan gran abundànsia y estrany[í]ssima liberalitat ha pres fonament lo refran.
Don Pedro: Bé m’agrada;142 això serà, sens falta. Mas què de refrans y quan sentensiosos se troben [f. 22v] y·s parlen en Cattalunya! Cosa estranya és y políticament se pot víurer ab ells com ab los consells de Aristòtil y de Tuli. No lo y cal llevar que, sert, ella és una gentil nació, la cathalana, valerosa y molt sàvia, si bé que per a vuy també se està arrimada com ho esta[n] la aragonesa y valenciana, que estos castellans s’o beuen tot.
.......
Y dins nostra Espanya avem tingut també lo [f. 23r] ésser tan enquiet y tan
variable com en ninguna província de quantes són en lo món; que als primers pobladors
que en temps de Túbal vingueren, superaren los egípsios; als egípsios, los grechs; als
grechs, los celtas; als celtas, los fineses;147 als fineses, los cartaginesos; als cartaginesos,
los romans; als romans, los vàndalos,148 suevos, alanos y altres; a aquestos, los godos;
als godos, los moros y sarraïns;149 y als sarraïns, assí en la nostra província de
Cattalunya, los alemanys y francesos. Y per ço, si ara veyem manar los castellans, demà
veurem que seran manats, com en altre temps ho foren, y aprofitar-los ha poch la llàbia
que tenen.
Fàbio: Sí, que grans paraulistes són y per ço dien molts que de Castella no és bo sinó les coses mudes.
Don Pedro: Què són les coses mudes?
Fàbio: Són cavalls, mules, bous, moltons... que, a la veritat, estes averies aventage
porten a les nostres.
Don Pedro: Grasiosament ho dieu, per vida mia!
Lívio: Tras això tenen altra cosa pitjor, y és que volen ser tan absoluts y tenen les coses pròpries en tant y les estranyes en tan poch, que par que són ells venguts a soles del cel y que lo resto dels hòmens és lo que és eixit de la terra. Y és lo bo150 que, si a les històries verdaderes donem151 fe, trobam que no y à nació en Espanya que tant arrimada y enfosquida sia estada en tot temps [com] la castellana, que casi may ha sabut exir de sos térmens, no dich per a dominar, mas per a gosar guerrejar regnes estranys, com se mostra que ha fet la de la corona de Aragó y la de Portugual.
Fàbio: Sí, que grans paraulistes són y per ço dien molts que de Castella no és bo sinó les coses mudes.
Don Pedro: Què són les coses mudes?
Fàbio: Són cavalls, mules, bous, moltons... que, a la veritat, estes averies aventage
porten a les nostres.
Don Pedro: Grasiosament ho dieu, per vida mia!
Lívio: Tras això tenen altra cosa pitjor, y és que volen ser tan absoluts y tenen les coses pròpries en tant y les estranyes en tan poch, que par que són ells venguts a soles del cel y que lo resto dels hòmens és lo que és eixit de la terra. Y és lo bo150 que, si a les històries verdaderes donem151 fe, trobam que no y à nació en Espanya que tant arrimada y enfosquida sia estada en tot temps [com] la castellana, que casi may ha sabut exir de sos térmens, no dich per a dominar, mas per a gosar guerrejar regnes estranys, com se mostra que ha fet la de la corona de Aragó y la de Portugual.
.......
Lívio: Que tots són casi de esta manera, que, per no publicar la glòria dels espanyols que no són castellans, çelen la veritat, y per fer gloriosa la sua pròpria nació no dupten de escríurer matèria;179 y açò tant en lo poch com en lo molt. Mas mirau Florian d’Ocampo, que ab tota sa auctoritat y gravedat no ha duptat de dir en les sues històries, a son propòsit, que lo rey Don Felip, pare de l’ [f. 28r] emperador Don Carlos, fonch rey de Espanya, perquè era de sola Castella, no mirant a la auctoritat del rey catòlich Don Fernando que lesores regnava en los regnes de Aragó y de Granada, y al rey Don Manuel, que regnava en Portugal, y al rey Don Juan de Labrit, que regnava en Navarra, que són tots estos regnes la major part de Espanya. Y també casi tots los historiògrafos castellans estan en lo mateix de voler nomenar a Castella per tota Espanya. Pero Mexya,180 en la sua Corónica Imperial, en lo segon capítol de la vida de l’emperador Maximiliano, fa pijor, que posa lo regne de Nàpols sots lo domini y Corona de Castella, essent com és tan clarament de la Corona de Aragó, que los minyons no u ignoren.
Lívio: Que tots són casi de esta manera, que, per no publicar la glòria dels espanyols que no són castellans, çelen la veritat, y per fer gloriosa la sua pròpria nació no dupten de escríurer matèria;179 y açò tant en lo poch com en lo molt. Mas mirau Florian d’Ocampo, que ab tota sa auctoritat y gravedat no ha duptat de dir en les sues històries, a son propòsit, que lo rey Don Felip, pare de l’ [f. 28r] emperador Don Carlos, fonch rey de Espanya, perquè era de sola Castella, no mirant a la auctoritat del rey catòlich Don Fernando que lesores regnava en los regnes de Aragó y de Granada, y al rey Don Manuel, que regnava en Portugal, y al rey Don Juan de Labrit, que regnava en Navarra, que són tots estos regnes la major part de Espanya. Y també casi tots los historiògrafos castellans estan en lo mateix de voler nomenar a Castella per tota Espanya. Pero Mexya,180 en la sua Corónica Imperial, en lo segon capítol de la vida de l’emperador Maximiliano, fa pijor, que posa lo regne de Nàpols sots lo domini y Corona de Castella, essent com és tan clarament de la Corona de Aragó, que los minyons no u ignoren.
.......
Lívio: Si bé mirau y ponderau lo que sobre assò diu Florián, no és contrari al que yo he dit, ab tot que son intent és ésser-ho per a onrrar la sua pròpria nació, que aquestos castellans, entre les altres gents, les coses que usen és aquesta una: que per honrrar-se a si mateixos ho disimulen y desfresen la veritat o publiquen la mentira.
......
Lívio: ... No sé yo, donchs, de ahont prenen tanta arrogànsia estos castellans; dich-vos que yo no y sé pèndrer paciència, majorment com los veig unes afectasions tant descomedides que no tenen par; y assò no sols en paraulas, mas també en escriptures. Si no, mirau lo que té escrit Juan Sedoño en lo Sumari dels Il·lustres, y veureu que no ha
Don Pedro: Per ventura no fa memòria sinó de sols los castellans. Per lo que aveu dit, que ells a soles creuen165 ser en lo món.
Lívio: Que sí, senyor, per més de dos-cens fa memòria de diferentíssimes nacions, y de molt[s], sert, ab gran rahó, y de altres ab molt poca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada