La capital catalana és la quarta ciutat del món amb més consolats

Vida de cònsol a Barcelona

Amb 96 consolats, la capital catalana es considera la quarta ciutat del món amb més seus diplomàtiques d'aquesta mena. L'economia és el principal pol d'atracció, però també ho són la política i la cultura
MARC VIDAL

| Actualitzada el 16/06/2013 

La seva expressió s'il·lumina quan se'ls pregunta com se senten a Barcelona. Estan convençuts que un cop de sort els va portar a la capital catalana, on van venir a parar no per elecció sinó per destinació. Ser diplomàtic mirant el Mediterrani, fent reunions en joies arquitectòniques de Gaudí o entrant i sortint d'edificis medievals és, per als cònsols generals de Barcelona, tot un luxe.

La capital catalana és la quarta ciutat del món amb més consolats segons el recompte del Cos Consular de Barcelona. El rànquing l'encapçala Hong Kong, amb 124 seus diplomàtiques, herència del seu passat com a colònia britànica. Hamburg, la segona ciutat alemanya, li va al darrere amb 118, i Nova York, que molts consideren la capital del món, en té 115. Barcelona en suma 96 i cap de les altres segones grans ciutats europees -les que no tenen la consideració de capital d'estat: Istanbul, Sant Petersburg o Milà- no li fan ombra.

¿Per què tothom vol ser a Barcelona? La primera resposta coincident entre els cònsols és que la ciutat és un pol d'atracció econòmica de primer ordre mundial. Les oportunitats d'inversió -malgrat la crisi-, la llarga tradició d'empreses estrangeres implantades a Catalunya i la generació de bona part de la riquesa a l'àrea mediterrània són alguns dels arguments de pes en aquest capítol.

Una segona motivació que porta molts països a ser a Barcelona és servir els seus ciutadans que s'han instal·lat a la ciutat. I entre aquests col·lectius hi ha els que han aterrat a Catalunya buscant una feina que al seu país no trobaven -es tracta de comunitats com la marroquina, la pakistanesa o la dels països de l'Est- i els que s'hi han instal·lat atrets per l'encant d'aquest territori -bàsicament provinents de països europeus que aprecien l'ambient de la ciutat.

La qüestió política

Però encara hi ha una tercera explicació: el pes polític de Catalunya, que ha pres rellevància els últims mesos amb el debat independentista, que ha estat seguit per diaris de referència mundial. Els cònsols no es pronuncien sobre la qüestió, opten per la neutralitat més absoluta, però sí que admeten que responen a les preguntes que els plantegen des de les seves capitals sobre la qüestió. "Ara que a Catalunya s'ha obert el debat sobre la independència, els consolats a Barcelona poden aportar una visió sobre el tema molt diferent de la que es té des de Madrid", admet un diplomàtic de carrera.

I és que dins de l'univers diplomàtic, les seus de referència són les ambaixades, que se situen exclusivament a les capitals dels estats. És des d'aquestes delegacions on es porta el pes principal de les relacions amb el país on s'està radicat. Als consolats se'ls reserva un paper molt més administratiu i esdevenen una mena de finestreta de l'estat que representen on es pot fer la paperassa més comuna: passaports, legalització de documents, inscripcions de nounats o defuncions, entre altres tràmits. En el cas de Barcelona, aquestes funcions s'estenen també cap a l'àmbit econòmic i -en alguns casos- al polític. "Sempre en coordinació amb la nostra ambaixada a Madrid", puntualitza un dels cònsols a la ciutat.

El que es considera el consolat més antic de Barcelona és el dels Estats Units, que presta servei a Catalunya, l'Aragó i el Principat d'Andorra. Va ser el segon president nord-americà, John Adams, qui l'any 1797 va nomenar un primer cònsol a la ciutat, i des d'aleshores no s'han interromput les relacions amb Washington. De fet, durant la Guerra Civil Espanyola el consolat general de Barcelona va ser autoritzat a operar provisionalment com a ambaixada dels Estats Units a Espanya.

La seva actual cònsol, Tanya C. Anderson, es va fer càrrec de la delegació l'estiu de l'any passat després de diferents destinacions a les Filipines, Egipte, Oman, el Marroc i l'Iraq post Saddam Hussein. "Bagdad tenia un ambient de treball molt difícil. Érem objectiu terrorista només pel fet de ser diplomàtics dels Estats Units. Però jo crec molt en la feina que faig i hi havia molta gent entregada allà per fer avançar les coses. Això és el que compta", recorda del seu pas per aquest conflictiu país des del seu despatx a la zona alta de Barcelona.

A l'altra banda de la ciutat, a tocar del mar, al pis trenta de la Torre Mapfre, s'hi acaba d'instal·lar el consolat d'Alemanya, que fins ara era al centre de la ciutat. "Aquí hi estem molt millor, tenim més espai, més llum i tota la instal·lació i els mobles són alemanys", explica el cònsol Bernhard Brasack mentre passeja per aquestes oficines que ara són la seva destinació, després d'haver exercit feines diplomàtiques en indrets com Ginebra, l'Haia, Reykjavík, Belgrad -quan era capital de l'antiga Iugoslàvia- i Nova York.

La comunitat pakistanesa... [llegir més]

 

Seguim l'impacte de la crisi, els esdeveniments polítics. És molt emocionant com a analista polític veure el que està passant aquí ara", confessa la cònsol dels Estats Units.

"Barcelona és un eix comercial molt actiu per als Estats Units", resumeix la cònsol nord-americana sobre els seus fronts oberts a Barcelona. "El 40% de les empreses nord-americanes implantades a Espanya són a Catalunya. Hi ha 7.000 companyies espanyoles treballant als Estats Units. Catalunya rep cada any 600.000 visitants nord-americans, molts són turistes que embarquen en un creuer però també tenim professionals com els que vénen al Mobile World Congres", explica Tanya C. Anderson, que conclou que són unes relacions "fortes i dinàmiques", que van arrencar amb el naixement dels Estats Units i el comerç tèxtil.