Independència
Un periodista
d''El País' confessa que el procés de separació pot ser "més o menys
llarg, civilitzat o traumàtic" però no té marxa enrere
"Catalunya se'n va. El procés de separació de Catalunya de
la resta d'Espanya pot ser més o menys llarg, civilitzat o traumàtic,
però sembla, desgraciadament, irreversible", ha expressat avui el
periodista de política exterior i defensa Miguel González a la secció d'opinió del seu diari, 'El País'.
A l'article, González llista els perills que creu que es pot trobar
Catalunya com a Estat i culpa a Espanya de no haver sabut integrar la
pluralitat.
El periodista revela amb nostàlgia que va viure a Catalunya més d'una dècada, entre 1976 i 1987. Anys més tard, hi ha tornat i ha trobat "que les persones amb els que vaig córrer davant dels grisos demanant llibertat, amb qui vaig cantar les cançons de Raimon o Lluís Llach, avui defensen la independència del seu país". Creu González que segurament és massa tard, ja que exemplifica que "per casar-se cal que dues vulguin, però per divorciar n'hi ha prou amb que un tiri la tovallola".
L'articulista admet que "no és possible" dissuadir amb arguments racionals un "desamor" com aquest. González troba que, tot i que són molts els que volen a Catalunya des l'altre costat de l'Ebre, "hem deixat que monopolitzin el discurs dels que identifiquen Espanya amb ells mateixos, intolerants i excloents".
"Em sorprèn que diguin que Catalunya viurà millor"
Tot i que comprèn la situació "irreversible" que viu Catalunya, González no li pronostica un bon camí a curt plaç. "Em sorprèn que creguin que lliurant-se de Madrid viuran millor", adverteix. En aquesta línía, diu que durant una o dues generacions Catalunya serà més pobre; es quedarà fora de la Unió Europea; els seus productes tindran menys avantatges que els del Marroc o Centreamèrica; necessitarà el passaport per viatjar per Europa; haurà de canviar de moneda per sortir del país, i també haurà de renunciar al poc que els quedi de sanitat, educació o pensions públiques", ha llistat.
"L'única pluralitat a Espanya ha estat retòrica"
Tot i els riscos que segons l'articulista Catalunya patirà, "l'abisme de desconfiança que s'ha anat cavant en aquests anys és tan ample que ja no veig la forma de recompondre els ponts", ha confessat. Descriu que durant massa anys les institucions espanyoles no han assumit "més enllà de la retòrica" la pluralitat d'Espanya tal i com demostra la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l'Estatut després que els catalans ho haguessin aprovat en referèndum. I també posa com a exemple l'escàndol que es va muntar al Congrés a propòsit del cost de la traducció simultània quan es va iniciar tímidament l'ús del català, l'euskera i el gallec.
Sigui com sigui, els catalans han estat "els altres: els egoistes, els garrepes, els insolidaris". A més, alguns partits i mitjans de comunicació han rivalitzat en "explotar la catalanofòbia amb fins comercials o electorals. Les fal·làcies i tòpics d'una banda han alimentat els de l'altra", ha sentenciat. "Així doncs, ara que sembla que te'n vas, sense pretendre forçar perquè et quedis, conscient del cúmul d'errors comesos però també de tot el que compartim, vull que sàpigues que t'estimo", ha clos el periodista expert en política.
El periodista revela amb nostàlgia que va viure a Catalunya més d'una dècada, entre 1976 i 1987. Anys més tard, hi ha tornat i ha trobat "que les persones amb els que vaig córrer davant dels grisos demanant llibertat, amb qui vaig cantar les cançons de Raimon o Lluís Llach, avui defensen la independència del seu país". Creu González que segurament és massa tard, ja que exemplifica que "per casar-se cal que dues vulguin, però per divorciar n'hi ha prou amb que un tiri la tovallola".
L'articulista admet que "no és possible" dissuadir amb arguments racionals un "desamor" com aquest. González troba que, tot i que són molts els que volen a Catalunya des l'altre costat de l'Ebre, "hem deixat que monopolitzin el discurs dels que identifiquen Espanya amb ells mateixos, intolerants i excloents".
"Em sorprèn que diguin que Catalunya viurà millor"
Tot i que comprèn la situació "irreversible" que viu Catalunya, González no li pronostica un bon camí a curt plaç. "Em sorprèn que creguin que lliurant-se de Madrid viuran millor", adverteix. En aquesta línía, diu que durant una o dues generacions Catalunya serà més pobre; es quedarà fora de la Unió Europea; els seus productes tindran menys avantatges que els del Marroc o Centreamèrica; necessitarà el passaport per viatjar per Europa; haurà de canviar de moneda per sortir del país, i també haurà de renunciar al poc que els quedi de sanitat, educació o pensions públiques", ha llistat.
"L'única pluralitat a Espanya ha estat retòrica"
Tot i els riscos que segons l'articulista Catalunya patirà, "l'abisme de desconfiança que s'ha anat cavant en aquests anys és tan ample que ja no veig la forma de recompondre els ponts", ha confessat. Descriu que durant massa anys les institucions espanyoles no han assumit "més enllà de la retòrica" la pluralitat d'Espanya tal i com demostra la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l'Estatut després que els catalans ho haguessin aprovat en referèndum. I també posa com a exemple l'escàndol que es va muntar al Congrés a propòsit del cost de la traducció simultània quan es va iniciar tímidament l'ús del català, l'euskera i el gallec.
Sigui com sigui, els catalans han estat "els altres: els egoistes, els garrepes, els insolidaris". A més, alguns partits i mitjans de comunicació han rivalitzat en "explotar la catalanofòbia amb fins comercials o electorals. Les fal·làcies i tòpics d'una banda han alimentat els de l'altra", ha sentenciat. "Així doncs, ara que sembla que te'n vas, sense pretendre forçar perquè et quedis, conscient del cúmul d'errors comesos però també de tot el que compartim, vull que sàpigues que t'estimo", ha clos el periodista expert en política.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/08/_catalunya_se_n_va_es_irreversible_95523.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada