Carnet de víctima

Opinió. Melcior Comes

31/01/2014

“Tothom se sent perseguit, marginat, exclòs, atonyinat, ofegat, incomprès, silenciat, emmordassat…”

Melcior Comes

Igual que n’hi ha que confonen la democràcia amb el feixisme —són els que voldrien implantar una ‘democràcia popular’, i una forma de col·lectivisme econòmic—; d’altres confonen la democràcia amb el terrorisme roig, sempre que el parer de les majories no s’avingui amb els seus desitjos.

Qui no pensi com jo pensa ‘perillosament’, per tant està donant ales a les violència, per tant és un terrorista d’una forma o de l’altra. Qui no pensi com jo posa en perill béns essencials; qui no pensi com jo posa en dubte les meves certeses… Com que em fa por, s’assembla a allò que fa més por a la tribu: el dimoni, ETA, els comunistes, els jueus, els islamistes, els okupes…, tothom que vulgui venir a posar en dubte alguna mena de consens llargament assentat. Si li diuen ‘conservadorisme’ és perquè és prudent i temorós davant de les novetats, ja ho sabem. Però una cosa és mantenir una forma de recel —que pot ser sa i enraonat— i l’altra és l’exclusió automàtica, la marginació de l’altre —amb l’excusa que és l’altre qui et margina.

I aquest és el moblatge mental de la senyora Camacho, el que delata la seva comparació ja cèlebre, la que vincularia el PP i el seu sofriment amb el que podrien patir ara mateix els conservadors espanyolistes a Catalunya, tot en virtut del procés cap el dret a decidir. És a dir: el sobiranisme seria una forma d’exclusió social, una manera de marcar una línia entre els catalans bons i els dolents, fins i tot un mitjà per a dictar a la gent —paraules textuals de la senyora Camacho—: ‘com ha de viure, com s’ha de governar i com s’han d’educar els fills’.

Les reflexions que aquestes paraules ens poden despertar són múltiples. Tot país democràtic té un sistema de govern, tot país té una política educativa, tot país permet marges de llibertat dins de les lleis… Només a Catalunya, però, sembla que tot això respon a una forma d’imposició, encara que derivi d’un sistema parlamentari, que tradueix el pensar i el sentir majoritari de la ciutadania. Només aquí, en el nostre país, la democràcia és totalitària; només aquí les lleis de la majoria violen els drets de les minories amb una contundència que posaria en perill les llibertats.


[...]

Sencer a: http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/01/carnet_de_victima_98462.php