El Pare Noel, és potser, el símbol més estès del Nadal,
gràcies a l'aclaparadora influència de la cultura de consum
nord-americana i del seu refresc oficial. La construcció històrica de
la icona del vell panxut que cada any surt del Pol Nord en trineu per
deixar regals a la mainada, però, data de temps relativament recents,
concretament de la primera meitat del segle XIX. Tanmateix, l'origen
d'aquest mite és força més antic i, alhora, sorprenentment proper a la
nostra cultura.
Santa Claus és l'adaptació a l'anglès de Sinterklaas
que és com els neerlandesos anomenen a Sant Nicolau. La llegenda va
arribar als Països Baixos en l'època en la qual aquests estaven sota el
domini de la Monarquia Hispànica. Entre la Corona d'Aragó i els Països
Baixos existia històricament una intensa relació comercial, que
s'allarga si més no, fins la Guerra de Successió. Curiosament aquesta
connexió amb Holanda explicaria l'arrelament d'una tradició
probablement inventada per mariners valencians. El costum diu que
Sinterklaas, amb un vaixell carregat de taronges i magranes, surt del
port d'Alacant cada any per arribar a Amsterdam el dia de la festa: el 6
de desembre.
Alguns detalls semblen corroborar les arrels
alacantines d'aquesta llegenda. Per exemple, Sinterklaas és acompanyat
per "Zwarte Pieten", Pere el Negre, un morisc que s'encarrega de ficar
dins el sac i emportar-se a Espanya les nenes i els nens roïns. La
identificació del dolent del conte no és gens casual, a principis del
segle XVII -temps en el qual es consolida el mite- els estigmatitzats
moriscos (un 30% de la població valenciana) serien expulsats dels
territoris de la Monarquia Hispànica. De fet, en la tradició alpina el
paper de Pere el Negre el desenvolupa el Krampus que no és sinó un
dimoni. Tot i això, altres veus asseguren que el caire punitiu del
patge moro data de 1850, i és una reinterpretació del mestre de
primària Jan Schenkman, natural d'Amsterdam, ja que les versions més
antigues atribueixen els càstigs tant al vell Nicolau com a Pere el
Negre.
Un altre indicador de l'origen nostrat del mite és el
fet que el patró d'Alacant és precisament Sant Nicolau i es celebra el 6
de desembre, el dia de la conquesta cristiana de la ciutat. Nicolau,
bisbe del s. IV d'origen grec a Turquia, és soterrat a Bari, i el seu
patronatge com a benefactor dels infants arribaria a la nostra Terra al
segle XV, en incorporar-se el Regne Nàpols a la corona
catalanoaragonesa. I d'ací per mar, cap al nord: cap a Flandes.
En qualsevol cas, des dels Països Baixos, la tradició
de Sinterklaas creuaria l'Atlàntic amb els fundadors de Nova Amsterdam
(1624), ciutat que -en ser ocupada pels anglesos el 1664- esdevindria
Nova York. Sota el domini britànic les arrels culturals holandeses van
ser prop desaparèixer, i no va ser fins la Revolució Americana que els
novaiorquesos les van reivindicar amb orgull. Així, a principis del
segle XIX, es configura el Sant Nicolau com a portador de regals, i el
1821 apareix una litografia on ja es representa l'ancià barbut sobre un
trineu. Anys després, el 1863, és l'il·lustrador Thomas Nast qui,
realitza el disseny que s'ha popularitzat i que inspira les
representacions actuals.
Alguns estudis posen en dubte que Santa Claus fos portat als actuals
Estats Units pels colons neerlandesos. Ho fan referint-se a la
contradicció entre la religió protestant d'aquests i el caràcter catòlic
de la festivitat. Aquestes visions obvien, potser, el fet que, si bé
amb el triomf de la Reforma -enemiga del santoral- i l'esclat de la
Guerra de Flandes, les autoritats calvinistes volgueren prohibir la
celebració; les protestes de l'estudiantat d'Amsterdam i dels catòlics
del sud, van fer que la festa -igualment popular entre els protestants-
fos tolerada a nivell familiar. Segurament, aquest context
d'enfrontament amb els monarques hispànics, explicaria també l'amenaça
de dur-se cap a Espanya la canalla més entremaliada.Pau Tobar
Article publicat a L'Accent
http://www.inh.cat/articles/L%27origen-nostrat-de-Santa-Claus-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada