dilluns, 22 de març del 2010

Més de 100.000 europeus resideixen a BCN atrets pel clima i la cultura

21/3/2010 Edición Impresa CANVIS DEMOGRÀFICS|EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A LA CAPITAL CATALANA

  1. • Italians, francesos i alemanys lideren un fenomen recolzat en les feines estables i la fàcil integració
  2. • La xifra d’empadronats de tot el continent s’ha multiplicat gairebé per sis des de l’any 2001
PATRICIA CASTÁN
BARCELONA
Els delaten la seva pell o els seus ulls clars, el seu accent i, només de vegades, alguns costums. Però en general la integració és fàcil i fluida. Tant que a començaments del 2001 eren 16.286 i, a mitjans del 2009, ja gairebé s’havien multiplicat per sis i eren 93.776 i segueixen creixent. Es tracta dels europeus instal·lats oficialment a Barcelona, segons el padró, tot i que la xifra real supera de lluny els 100.000, una de cada 15 persones que resideixen a la ciutat. Les dades del 2010 encara no s’han publicat, però fonts municipals avancen que els veïns de la UE (en especial de l’Europa dels 15 prèvia a l’ampliació) seguiran augmentant, tot i que cauran nacionalitats de la resta de països, on la principal motivació per venir era econòmica. Entre els comunitaris, la majoria arriba per feina, amor o estudis, però el còctel de bon clima, cultura i qualitat de vida els porta a instal·lar-se a la ciutat durant llargues temporades o definitivament.

De l’1,6 milions de residents empadronats a la capital catalana, més del 18% són estrangers (uns 300.000 el juny passat), tot i que el gran desembarcament s’associa sempre a la immigració forçosa, que arriba a la recerca de subsistència i d’una vida millor. L’augment d’immigrants ha estat incessant fins ara, però la mateixa economia comença a regular-ne el flux. En el nou padró es perdran uns 10.000 estrangers, segons calculen fonts municipals, encara que correspondran sobretot a sud-americans i a nacionalitats europees que veuen com el seu país d’origen ja no propulsa tanta població a l’exterior, sinó ben al contrari, com Romania, detalla el comissionat per a la Immigració de l’ajuntament, Daniel de Torres.

Per contra, l’Europa comunitària (més de 76.000, i la majoria, dels primers 15 de la UE) seguirà la seva tendència a l’alça, amb Itàlia, França i Alemanya al capdavant. Els europeus arriben en moltes ocasions per motius –no pas necessitats– laborals (la seva pròpia empresa els trasllada a les seves seus a Barcelona), però fàcilment estableixen vincles afectius o simplement prefereixen la qualitat de vida de la ciutat, i el seu assentament és llarg o definitiu. «L’euro, la interrelació europea, els cursos de postgrau i la millora del transport», amb vols barats, ha propiciat el fenomen, encara que el colofó és el fet que la ciutat estigui de moda, assenyala De Torres. La majoria dels europeus instal·lats tenen de 34 a 45 anys i treballen a la ciutat.
Cal destacar que l’allau d’estudiants universitaris d’Erasmus s’acostumen a quedar fora dels còmputs oficials, ja que al passar només uns mesos a la ciutat no s’empadronen, afirma l’expert, mentre que en cursos més llargs sí que ho acostumen a fer. De fet, els màsters d’escoles locals de prestigi com ara ESADE i IESE són en molts casos el germen dels professionals que després de millorar la seva formació durant un o dos anys a la ciutat opten per iniciar aquí el seu negoci o buscar feina, aprofitant les facilitats que els aporta el coneixement d’idiomes.

EFECTE TURÍSTIC / L’eclosió turística de la ciutat (amb 18,4 milions anuals de visitants, 7,5 sense pernoctar, segons les últimes dades) també ha despertat la curiositat entre els que decideixen traslladar-s’hi. Internet ha rematat l’atracció de Barcelona. L’informe elaborat per al Pla Estratègic del Turisme també destaca que la ciutat és una de les més valorades pels internautes i la cinquena més desitjada pels viatgers, i que el ganxo de la seva platja i el seu clima pesen més que no pas les queixes per la brutícia o la inseguretat. Durant uns quants anys, ha ocupat la primera posició del continent en termes de qualitat de vida, segons els rànquings del European City Monitor, i el 2008 va ser considerada la cinquena en oportunitats de negoci i la sisena en estil.

ASSENTAMENT / «Molts cops vénen per la seva empresa, ja que hi ha més de mil societats franceses a la ciutat, però després els encanta Barcelona, viuen com els catalans i s’hi troben a gust», opina Marius Bouras, president del Cercle de Français de Barcelona. Oficialment, uns 14.000 compatriotes resideixen a la ciutat, tot i que fonts del consolat calculen que la xifra és molt més gran, ja que per la proximitat amb França molts no veuen la necessitat d’inscriure’s al padró, ja que no necessiten els avantatges que comporta. «Al francès li agrada molt la cultura i història», afegeixen al consolat.

Més quantiós ha estat el desembarcament italià, encara que es calcula que el 40% dels gairebé 23.000 italians de la ciutat procedeixen de països llatinoamericans i tenen la doble nacionalitat. Fabio Palma, 35 anys (Campobasso, Itàlia), vicepresident de l’Associació Altraitalia, argumenta que «cada vegada vénen més italians joves (de 25 a 40 anys), ja que hi ha una autèntica fuga de cors a causa de la degradació política i moral d’Itàlia. Allà ja no és possible aconseguir la realització personal i la felicitat. Aquí sí». Més enllà de la integració, uns i altres creen els seus propis punts de trobada, amb bars de Ciutat Vella i el litoral com a epicentres principals.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=697773&idseccio_PK=1022&h=100321
Etiquetes de comentaris: , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)