ENTREVISTA / RAMON TREMOSA, Candidat de CiU a les europees
Ramon Tremosa, candidat de CiU a les eleccions europees
NEUS TOMÀS / FIDEL MASREAL
BARCELONA
BARCELONA
Dilluns, 24 de març del 2014
-¿La doctrina econòmica, l'austeritat que per a alguns és austericidi, imposada per la Unió Europea ha estat útil en termes de cohesió social i benestar? ¿Ha de seguir?
-Espanya ja suma cinc anys tenint dèficits del 10% del PIB. Catalunya és una excepció perquè, en tres anys, ha vist reduir el 25% el seu pressupost, perquè des de Madrid li han tancat les transferències de manera unilateral i discrecional. Si Espanya té atur i altres coses que no funcionen és per motius que no tenen res a veure amb aquesta doctrina, és perquè hi ha coses que no funcionen: ha augmentat la despesa militar, segueix construint altes velocitats, és un festival de trens a Galícia i Extremadura... Per tant, no es pot dir que tots els mals espanyols són culpa de l'austeritat. La marca Espanya avui cotitza zero a Europa.
-La sensació és que no estem davant una UE, sinó una Europa dels Estats en què l'última paraula la tenen Angela Merkel i els seus bancs.
-La Unió Europea només té un pressupost de 130.000 milions, tres vegades el de la Generalitat. I no té ni tresor comú, ni eurobons, ni govern econòmic, ni competències en política fiscal, ni recapta cap tribut.
-¿Per què no hi ha unió fiscal?
-Perquè aquesta crisi ha accentuat les diferències nord-sud, perquè el nord d'Europa en sis mesos va superar la crisi i el sud ja fa cinc anys que està caient. Hi ha moltes causes que no tenen a veure només amb l'austeritat. Els nòrdics diuen: '¿Vols unió fiscal? Abans quadra el pressupost'. No és una qüestió de dir que la culpa és de l'austeritat, malgrat que a Catalunya pugui tenir part de raó perquè l'estem patint molt.
-No tan sols s'ha patit sinó practicat. El president Artur Mas era el campió de l'austeritat quan va arribar al Govern.
-Perquè li han tancat l'aixeta, hi ha hagut autonomies com Andalusia que han augmentat pressupostos, i deien que elles sí que sabien gastar i no com aquest 'neoliberal salvatge'. I, en canvi, a la Generalitat li han anat abaixant el pressupost. I qui controla l'aixeta no és la Generalitat.
-La Unió Europea és conscient dels índexs de pobresa, que són inassumibles, tant a Espanya com a Catalunya?
-Sí, però ¿quines competències té en aquesta qüestió la Unió Europea? Als Estats Units s'ha portat a terme una brutal política monetària d'expansió que no s'havia vist mai fins ara. Però durant aquests quatre anys de política expansiva mai vista, les diferències de renda estan augmentant perquè aquests diners que s'injecten van al sector financer. I aquest sector no sempre dóna crèdit. El cas espanyol és claríssim. I fins i tot Mario Draghi diu que les futures injeccions a la banca aniran condicionades al crèdit a pimes.
-Ja era hora.
-Ja era hora, però fins ara no ha passat perquè la banca ha anat guardant aquests diners, sanejant-se, tapant forats. No ha arribat a les pimes.
-L'acte que les pimes catalanes van celebrar la setmana passada va acabar amb proclames a favor de la independència. ¿Hi ha inquietud a Brussel·les pel procés català?
-Hi ha inquietud perquè Espanya no dóna signes d'intel·ligència política, com no en dóna en la reforma energètica, en la reforma d'infraestructures prioritàries per a un país, en les reformes laborals... Es pregunten com és possible que encara no hi hagi una oferta federal sobre la taula, federal de debò.
-La preparació de la llista de CiU ha donat per a molt. ¿És veritat que l'eurodiputat d'Unió, Salvador Sedó, i vostè no s'avenen?
-No, no. He tingut una bona relació amb tothom. Amb alguns n'he tingut més i amb d'altres menys.
-¿Com definiria la seva relació amb Salvador Sedó?
-Les vegades que tots dos hem coincidit, correcta.
-Li hauria agradat estar en una llista conjunta amb la resta de forces partidàries de la consulta?
-Sí, el juliol de l'any passat, quan Ernest Maragall va llançar la idea, ja vaig dir que em semblava positiu.
-¿Per què no ha sigut possible?
-És una operació molt arriscada i vist amb perspectiva històrica hem estat a punt d'aconseguir-ho. Potser la tindrem més endavant.
-Hi ha qui creu que Mas es deixa portar per la mobilització social.
-Intenta canalitzar les demandes del país. El president ha estat previsible, transparent i coherent en el camí que va emprendre fa quatre anys. El 7 de novembre del 2012, a Brussel·les i davant el think tank Friends of Europe va explicar l'opció A, la B i la C.
-Aquell acte no li va anar gaire bé.
-Perdoni, va ser el segon amb més audiència.
-La majoria d'intervencions van ser per demanar-li que no introduís un problema més a la UE.
-També pot ser una solució. L'Estat català és la gran reforma estructural que l'Espanya centralista necessita. Això, explicat així, un alemany t'ho compra.
-Després d'aquella cita, el president de la Generalitat ha reconegut que Europa no té un interès especial a encetar aquest meló.
-Òbviament, per tant t'elevarà el llistó. Donat que no vol 50 Catalunyes, el llistó s'ha de posar molt amunt. Si vols saltar al club dels estats, com diu Raimon Obiols, potser convenen quatre eleccions seguides: europees, municipals, catalanes i espanyoles, amb participacions massives i victòries molt clares dels partits sobiranistes, perquè una declaració unilateral te la reconeguin l'endemà. Perquè no totes les nacions d'Europa ho tenen: mobilització, participació democràtica i legitimitat.
-¿Com a independent, li ha costat entrar en la dinàmica de funcionament dels partits? ¿Es veu encara com un outsider?
-Totalment. Han estat 15 anys d'acadèmic a la universitat i he anat per lliure. Al Parlament Europeu he tingut molta llibertat. Molt poques vegades he rebut consignes.
Font: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/europa/marca-espanya-cotitza-zero-unio-europea-3212529
El candidat de CiU en les pròximes eleccions europees, Ramon Tremosa, fotografiat a la redacció d'EL PERIÓDICO.
-Espanya ja suma cinc anys tenint dèficits del 10% del PIB. Catalunya és una excepció perquè, en tres anys, ha vist reduir el 25% el seu pressupost, perquè des de Madrid li han tancat les transferències de manera unilateral i discrecional. Si Espanya té atur i altres coses que no funcionen és per motius que no tenen res a veure amb aquesta doctrina, és perquè hi ha coses que no funcionen: ha augmentat la despesa militar, segueix construint altes velocitats, és un festival de trens a Galícia i Extremadura... Per tant, no es pot dir que tots els mals espanyols són culpa de l'austeritat. La marca Espanya avui cotitza zero a Europa.
-La sensació és que no estem davant una UE, sinó una Europa dels Estats en què l'última paraula la tenen Angela Merkel i els seus bancs.
-La Unió Europea només té un pressupost de 130.000 milions, tres vegades el de la Generalitat. I no té ni tresor comú, ni eurobons, ni govern econòmic, ni competències en política fiscal, ni recapta cap tribut.
-¿Per què no hi ha unió fiscal?
-Perquè aquesta crisi ha accentuat les diferències nord-sud, perquè el nord d'Europa en sis mesos va superar la crisi i el sud ja fa cinc anys que està caient. Hi ha moltes causes que no tenen a veure només amb l'austeritat. Els nòrdics diuen: '¿Vols unió fiscal? Abans quadra el pressupost'. No és una qüestió de dir que la culpa és de l'austeritat, malgrat que a Catalunya pugui tenir part de raó perquè l'estem patint molt.
-No tan sols s'ha patit sinó practicat. El president Artur Mas era el campió de l'austeritat quan va arribar al Govern.
-Perquè li han tancat l'aixeta, hi ha hagut autonomies com Andalusia que han augmentat pressupostos, i deien que elles sí que sabien gastar i no com aquest 'neoliberal salvatge'. I, en canvi, a la Generalitat li han anat abaixant el pressupost. I qui controla l'aixeta no és la Generalitat.
-La Unió Europea és conscient dels índexs de pobresa, que són inassumibles, tant a Espanya com a Catalunya?
-Sí, però ¿quines competències té en aquesta qüestió la Unió Europea? Als Estats Units s'ha portat a terme una brutal política monetària d'expansió que no s'havia vist mai fins ara. Però durant aquests quatre anys de política expansiva mai vista, les diferències de renda estan augmentant perquè aquests diners que s'injecten van al sector financer. I aquest sector no sempre dóna crèdit. El cas espanyol és claríssim. I fins i tot Mario Draghi diu que les futures injeccions a la banca aniran condicionades al crèdit a pimes.
-Ja era hora.
-Ja era hora, però fins ara no ha passat perquè la banca ha anat guardant aquests diners, sanejant-se, tapant forats. No ha arribat a les pimes.
-L'acte que les pimes catalanes van celebrar la setmana passada va acabar amb proclames a favor de la independència. ¿Hi ha inquietud a Brussel·les pel procés català?
-Hi ha inquietud perquè Espanya no dóna signes d'intel·ligència política, com no en dóna en la reforma energètica, en la reforma d'infraestructures prioritàries per a un país, en les reformes laborals... Es pregunten com és possible que encara no hi hagi una oferta federal sobre la taula, federal de debò.
-La preparació de la llista de CiU ha donat per a molt. ¿És veritat que l'eurodiputat d'Unió, Salvador Sedó, i vostè no s'avenen?
-No, no. He tingut una bona relació amb tothom. Amb alguns n'he tingut més i amb d'altres menys.
-¿Com definiria la seva relació amb Salvador Sedó?
-Les vegades que tots dos hem coincidit, correcta.
-Li hauria agradat estar en una llista conjunta amb la resta de forces partidàries de la consulta?
-Sí, el juliol de l'any passat, quan Ernest Maragall va llançar la idea, ja vaig dir que em semblava positiu.
-¿Per què no ha sigut possible?
-És una operació molt arriscada i vist amb perspectiva històrica hem estat a punt d'aconseguir-ho. Potser la tindrem més endavant.
-Hi ha qui creu que Mas es deixa portar per la mobilització social.
-Intenta canalitzar les demandes del país. El president ha estat previsible, transparent i coherent en el camí que va emprendre fa quatre anys. El 7 de novembre del 2012, a Brussel·les i davant el think tank Friends of Europe va explicar l'opció A, la B i la C.
-Aquell acte no li va anar gaire bé.
-Perdoni, va ser el segon amb més audiència.
-La majoria d'intervencions van ser per demanar-li que no introduís un problema més a la UE.
-També pot ser una solució. L'Estat català és la gran reforma estructural que l'Espanya centralista necessita. Això, explicat així, un alemany t'ho compra.
-Després d'aquella cita, el president de la Generalitat ha reconegut que Europa no té un interès especial a encetar aquest meló.
-Òbviament, per tant t'elevarà el llistó. Donat que no vol 50 Catalunyes, el llistó s'ha de posar molt amunt. Si vols saltar al club dels estats, com diu Raimon Obiols, potser convenen quatre eleccions seguides: europees, municipals, catalanes i espanyoles, amb participacions massives i victòries molt clares dels partits sobiranistes, perquè una declaració unilateral te la reconeguin l'endemà. Perquè no totes les nacions d'Europa ho tenen: mobilització, participació democràtica i legitimitat.
-¿Com a independent, li ha costat entrar en la dinàmica de funcionament dels partits? ¿Es veu encara com un outsider?
-Totalment. Han estat 15 anys d'acadèmic a la universitat i he anat per lliure. Al Parlament Europeu he tingut molta llibertat. Molt poques vegades he rebut consignes.
Font: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/europa/marca-espanya-cotitza-zero-unio-europea-3212529
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada