El jovent és pràctic i valora la llengua com una eina d'oportunitats laborals i socials, segons un estudi
Sònia Pau
Els joves són pragmàtics i perceben la llengua catalana com una eina d'oportunitats, a l'hora d'estudiar i de trobar feina, i també la valoren com un element important per sentir que formen part de la societat, però no la consideren imprescindible per comunicar-se en el seu cercle d'amistats. Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístiques de la joventut catalana, presentat ahir, que ve a dir que entre el col·lectiu d'entre 15 i 34 anys hi ha un ampli consens sobre la necessitat de saber les dues llengües i que el català avança posicions en els àmbits educatius i en el món laboral, mentre que el castellà és la llengua més parlada amb els amics.El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, va fer èmfasi en el fet que el castellà és encara la llengua familiar d'origen de la majoria dels joves del país, però que en el procés de socialització el català va guanyant terreny. "La hibridació i la barreja lingüística, en contra del que sovint es diu, tendeix a afavorir l'ús social del català", va indicar Joan.
Així, el 51,8% d'enquestats tenen com a llengua d'origen el castellà, percentatge que baixa al 22% quan es tracta dels que només tenen el castellà com a llengua habitual. De forma similar, els que tenen tant el català com el castellà com a llengua d'origen són el 6%, i pugen al 16,5% els que declaren combinar les dues llengües amb normalitat en el seu dia a dia.
Un altre aspecte que destaca l'estudi de la Universitat Oberta de Catalunya -que combina dades de l'Enquesta d'usos lingüístics 2003, l'Enquesta de la joventut 2002-2007 i d'entrevistes i debats de grup- és que quatre de cada deu parelles d'origen castellanoparlant utilitza el català per comunicar-se amb els fills. Això durà amb el temps un augment dels bilingües d'origen.
"Els joves no són un problema per al futur del català, sinó la seva esperança", va concloure el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, que es va mostrar optimista, tot i que no pas eufòric, per l'evolució de la llengua i pel seu ús social entre els menors de 35 anys. "La barreja lingüística no significa cap trauma -va subratllar- i la hibridació juga a favor del català".
Pubicat en el diari AVUI, pàgina 23, dimecres, 12 de maig del 2010
La dinàmica sociolingüística dels joves a Catalunya no sembla tan negativa com els tòpics volen fer creure. Hi ha un fet nou i innovador: el tret característic dels usos lingüístics seria l'anomenada hibridació
D'una situació de partida en què el castellà té més pes, especialment entre els més petits, es va cap a una certa adopció del català quan el jove entra en contacte amb dos mons específics: l'educatiu i el laboral
El català té futur si els joves el parlen. Aquest axioma és difícil de rebatre. Alguns tòpics catastrofistes afirmen que avui la joventut de Catalunya passa fàcilment al castellà. I que ara l'expansió del castellà comença al pati de l'escola i va fent via després cap al carrer i totes les altres ocupacions d'adolescents i joves fora de les aules. És així de simple? Hi ha manera de saber què passa amb els comportaments i usos lingüístics de la joventut a nivell macrosociològic (i, per tant, polític)?
Si hem de fer cas del darrer estudi encarregat i fet públic ara pel govern de la Generalitat, la dinàmica sociolingüística dels joves a Catalunya no sembla tan negativa com aquells tòpics volen fer creure. No és que el panorama dibuixat permeti grans eufòries. El paisatge continua sent el propi del camp de batalla: l'ús i la normalització del català són objecte de combat en tots els fronts. També en el de la joventut i les seves lluites per situar-se en la vida i en la societat dels adults.
L'estudi és Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana i, a més de basar-se en les dades de les enquestes disponibles, ha realitzat 25 entrevistes en profunditat i 15 debats de grup amb 102 participants de 16 a 35 anys. Els resultats permeten interpretacions en diferent sentit. Per exemple, la nota de premsa del govern destacava dos punts forts interessants: que la joventut és el sector de població que incorpora més parlants nous al català, i que quatre de cada deu parelles castellanoparlants parlen en català als fills. En el mateix sentit positiu, l'estudi diu que el 47,3% dels joves només parlen català als seus fills, mentre que el 28% ho fan només en castellà i l'11% ho fan en ambdues llengües. Per contra, el gran problema detectat per l'enquesta d'usos lingüístics del 2003 sobre l'ús del català en el cercle dels amics –només un 19,2% en català i un 22% en totes dues llengües– continua pesant com una llosa.
Un tret innovador
L'estudi apunta una conclusió principal d'alguna manera innovadora i digna de ser examinada amb detenció. El tret característic dels usos lingüístics de la joventut catalana seria l'anomenada hibridació. Com s'entén aquest fenomen? En primer lloc, l'estudi suggereix que la dinàmica sociolingüística del jovent sembla que es desplaça d'una situació de partida en què el castellà té més pes, especialment entre els més petits, cap a una certa adopció del català quan el jove entra en contacte amb dos mons específics: l'educatiu i el laboral. Les noies manifesten una predisposició més gran a la hibridació. Però en segon lloc, resulta que aquest procés d'hibridació és desigual: mentre que els catalanoparlants fan usos només puntuals del castellà, el col·lectiu dels castellanoparlants tendeix a desplaçar i fins i tot a invertir la llengua d'origen. Aquesta dinàmica, que evidentment només pot produir efectes consistents a mitjà i a llarg termini, es canalitza a través de dues vies decisives: el sistema educatiu mitjà i superior i l'empresa. El paper de les universitats catalanes, que han optat clarament per la presència majoritària del català en les seves funcions institucionals, és sens dubte determinant. Però el possible decantament de l'empresa privada catalana per una certa normalització del català com a llengua vehicular explicaria part de la hibridació per exigències laborals i professionals. De fet, l'estudi recent d'àmbit europeu sobre el multilingüisme a les empreses, realitzat com a Elan.cat per a Catalunya amb enquesta a més d'un miler d'empreses, detectava, entre d'altres, aquesta dada reveladora: el 94,1% declaraven que fan servir habitualment el català com a llengua interna de treball (i el castellà, un 87,7%). D'altra banda, les empreses també van incorporant el català a les seves pàgines web (un 63,5% declaren que la tenen en català, un 85,3%, en castellà, i un 42,5%, en anglès). La coincidència entre els dos estudis sembla clara i esperançadora: com més formació i estatus laboral, més ús del català. Dit en altres termes, la incorporació al món laboral i professional requereix, segons sembla, un cert esforç d'hibridació per part dels castellanoparlants. El que no aclareix l'estudi sociolingüístic és l'impacte de la nova immigració, sobretot llatinoamericana i castellanoparlant, en relació amb les dinàmiques de relació i de percepció lingüístiques entre aquests joves. Uns joves que probablement no tindran gaire oportunitats d'accedir ni a l'educació superior ni a un lloc de treball.
Publicat a
- El Punt Barcelona 16-05-2010 Pàgina 18
- El Punt Comarques Gironines 16-05-2010 Pàgina 22
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada