Un dels senyals dels inicis de la modernitat és la confecció i la publicació de farmacopees. És a dir: de catàlegs sistemàtics de fòrmules per a l’obtenció de medicaments. Els seus autors son farmacèutics, i el seu destí són les prestatgeries dels laboratoris. A Europa, les primeres farmacopees són les publicades a Florència i a Barcelona. És a dir: surten dels països més avançats. El farmacèutic de Barcelona, BenetMateu, confegí, vers 1497, una de les primeres farmacopees d’Europa, que s’edità com a llibre imprès el 1521. Abans, el 1511, el Col·legi de Farmacèutics de la ciutat de Barcelona havia editat el volum: Concordia Pharmacopolarum Barcinonensium de componendi medicamentis compositis quorum in pharmacoplois usus est. Els seus autors foren els col.legiats BernardDomèneci JoanBenetPau. El tipògraf i impressor, Hubert Gotard. La llengua: la llengua comuna dels científics europeus: el llatí. Com és lògic, el llibre fou reeditat diverses vegades al mateix segle XVI. Al 1601, va publicar- se aValència un text equivalent: OfficinaMedicamentorum et methodus recte eadem componendi. Els seus autors eren Antoni-Joan Insa i Joan Baptista Catarroja. L’impressor fou Joan Crisòstom Gàrriz, i l’editor, el Col.legi de Farmacèutics. Fins a finals del segle XIX, els productes farmacèutics eren fabricats un per un a les rebotigues de les farmàcies; no hi havia, encara, fabricació de medicaments en sèries llargues. Però, les farmacopees garantien la continuïtat de la producció i les qualitats bàsiques dels medicaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada